OBESITAT

OBESITAT

QUÉ ÉS?

L’obesitat és un trastorn que consisteix a tenir una quantitat excessiva de greix corporal.

L’obesitat no és solament un problema estètic, augmenta el teu risc de malalties i problemes de salut, com malalties cardíaca, diabetis pressió arterial alta.

L’obesitat es diagnostica quan l’índex de massa corporal (IMC) és de 30 o més. El teu índex de massa corporal es calcula dividint el teu pes en quilograms (kg) per la teva alçada en metres (m) al quadrat.

 

TIPUS

Molta gent desconeix que existeixen dos tipus d’obesitat depenen on s’acumuli el greix.

  • Central : es caracteritza per ser una de les més complexes pel risc que representa per als òrgans viscerals. Rep el nom d’obesitat central a causa de la seva localització corporal. Es concentra en el tronc i influeix en l’aparició de malalties com la diabetis.
  • Perifèrica : comprèn l’acumulació de greix a la zona baixa, de la cintura cap avall. Es troba associada amb problemes articulessis per sobrepès.

PERSONES AMB MÉS RISC

  • Factors genètics: els teus gens podrien afectar la quantitat de greix corporal que emmagatzemes i on es distribueix aquest greix. La genètica també pot complir un rol respecte de l’eficiència amb que el cos converteix els aliments en energia i com crema calories durant l’exercici.
  • Inactivitat: si tens un estil de vida sedentari, és molt fàcil que tots els dies ingereixis més calories de les quals cremes quan fas exercici i realitzes activitats quotidianes normals.
  • Dieta poc saludable: una dieta amb moltes calories, amb molt menjar ràpid, begudes altament calòriques i amb porcions massa grans, però amb poques fruites i vegetals contribueix a l’augment de pes.
  • Problemes mèdics: l’obesitat pot tenir una causa mèdica. Els problemes mèdics, com l’artritis, també poden fer disminuir l’activitat física, la qual cosa pot provocar l’augment de pes.
  • Certs medicaments: alguns medicaments poden provocar augment de pes si no els compenses amb dieta o amb activitat física. Entre aquests medicaments, trobem a alguns antidepressius, medicaments per a la diabetis, esteroides, etc.
  • Problemes socials i econòmics: el no tenir llocs per fer exercici o el que t’hagin ensenyat formes saludables de cuinar o potser no tinguis diners per comprar aliments més saludables, poden ser factors vinculats amb aquest transtorn. A més, les persones del teu voltant també et poden influir en el teu pes, per exemple, és més probable que siguis obès si tens amics o familiars que ho són.
  • Edat: l’obesitat pot ocórrer a qualsevol edat, fins i tot, a la infància. No obstant això, a mesura que envelleixes, els canvis hormonals i un estil de vida menys actiu augmenten el risc de patir obesitat. Així mateix, la quantitat de múscul en el cos tendeix a disminuir amb l’edat. Aquesta menor massa muscular produeix una disminució en el metabolisme. Aquests canvis també redueixen les calories que necessites, per la qual cosa poden fer que resulti més difícil evitar l’excés de pes.
  • Embaràs: durant el mesos d’embaràs, les dones solen augmenten de pes i després del naixement del infant tenen dificultats per baixar aquest pes. Això pot provocar el inici de l’obesitat en aquestes dones.
  • Deixar de fumar: Amb freqüència, deixar de fumar està associat amb l’augment de pes. I, en alguns casos, deixar de fumar pot fer que les persones augmentin tant de pes que es tornen obeses. No obstant això, deixar de fumar segueix sent més beneficiós per a la salut que seguir fumant.
  • Falta de somni: No dormir prou pot provocar canvis hormonals que augmenten l’apetit.

Si et trobes en una o més d’aquestes situacions no et preocupis, pot començar a prevenir l’obesitat amb els següents consells.

ACCIONS PER PREVENIR L’OBESITAT

  • Fer exercici: uns del factors de prevenció de l’obesitat es evitar el sedentarisme, ja que l’immobilitzat muscular de l’òrgan i l’acumulació de calories o energia afavoreix el sobrepès. El cos necessita gastar els nutrients consumits amb els aliments i la millor forma de fer-ho és practicant l’exercici físic.
  • Alimentació saludable: consumeix aliments rics en nutrients i de baixes calories, com les fruites, els vegetals i els cereals integrals. Evita els greixos saturats i redueix el consum de dolços i alcohol. Menja tres menjars normals per dia i no picar entre hores. Fins i tot pots gaudir de petites quantitats d’aliments amb alt contingut calòric i gras per donar-te un gust de tant en tant. Solament assegura’t de triar aliments que promoguin un pes saludable i la bona salut la major part del temps.
  • Controlar el teu pes: les persones que es pesen almenys una vegada per setmana obtenen millors resultats en evitar l’excés de pes. Controlar el teu pes pot indicar-te si els teus esforços estan donant resultat i ajudar-te a detectar els petits augments de pes abans que es converteixin en un gran problema.
  • Tenir constància: segueix el teu pla de pes saludable tant com sigui possible durant la setmana, els caps de setmana, els dies festius i les vacances augmenta les teves probabilitats d’obtenir resultats a llarg termini.

Group of People Holding Hands Together

INCORPORAR EXERCICI FÍSIC A LES PERSONES GRANS

No hem de pensar que els propòsits per un nou curs siguin exclusivament de la gent jove. Un dels millors moments per incorporar un nou hàbit i d’aquesta manera millorar la nostra salut és quan arribem a la tercera edat. En aquest moment de la vida disposem de més temps lliure, el qual podem utilitzar per millorar la nostra salut, que segurament hem vist com s’ha anat deteriorant al llarg del temps.

El benestar el podem adquirir mitjançant activitats i accions senzilles que puguem introduir fàcilment a la nostra rutina diària. Com pot ser, mantenir les relacions socials, estimular les capacitats mentals mitjançant jocs o lectura i fer exercici físics. En la relació amb això, a les persones grans els aporta beneficis sobre aspectes psicològics i físics i és el principal factor de protecció davant de malalties associades amb l’edat. Per aquest motiu, és important realitzar exercici tant aeròbic com anaeròbic. Les activitats anaeròbiques són breus i de gran intensitat per desenvolupar la força i la potencia. Practicar aquests exercicis enforteixen la massa muscular i prevenen l’osteoporosis, així com a millorar la seva autonomia. En canvi, les activitats aeròbiques són moderades i de major durada en el temps per aconseguir resistència. Caminar o nedar són exemples d’aquesta activitat.

Sempre considerant les condicions físiques de cadascun, les recomanacions pels majors de 65 anys són:

  • Activitats anaeròbiques o d’enfortiment o musculació, com per exemple el moviment de pes, 2 o 3 dies a la setmana, 1-3 sèries de 8-12 repeticions cadascuna incloent 8-10 grups musculars.
  • Activitats aeròbiques o de resistència durant almenys 75 minuts a la setmana. La millor forma és en blocs entre 10 a 30 minuts repartits durant la setmana.

Si es té mobilitat reduïda és fonamental realitzar exercici físic almenys 3 dies a la setmana per millorar l’equilibri i evitar caigudes.

L’exercici físic també juga un paper molt important en la salut neuropsicològica, millorant el patró del somni, la salut cognitiva i els estats depressius.

Mantenir-se actiu aporta efectes beneficiosos en l’àmbit cardiovascular, respiratori i anímic, i a més ajuda al fet que es puguin dur a terme activitats diàries com aixecar-se, pujar escales o anar a la compra.

Com podem incorporar aquestes noves activitats?

  • Consulta amb el teu metge de com augmentar la quantitat d’activitat física sense córrer perill.
  • Prendre suficient temps per escalfar, refredar i estirar, abans i després de la rutina d’exercicis.
  • Si sent dolor, pari.
  • Si es realitzen els exercicis a l’aire lliure, utilitzar roba lleugera a l’estiu i abrigar-te bé a l’hivern.
  • Posat protector solar, ulleres de sol o barret per protegir-te del sol.
  • Utilitzar sabates que et quedin bé i siguin adequades per aquesta activitat.

I recorda que per començar, selecciona una activitat que t’agradi. Comença amb fites petites i específiques. A poc a poc augmenta el temps i les vegades per setmana que es fa aquesta activitat i ja veuràs com obtindràs molt bons resultats.

 

LA FRIBOSI QUÍSTICA I L’EXERCICI FÍSIC

Avui 8 de setembre és el dia mundial de la Fibrosis Quística, un trastorn genètic que afecta a un de cada 5.600 nadons. Això vol dir que cada any neixen a Catalunya uns 20 infants afectats. És la malaltia genètica hereditària més freqüent.

La fibrosi quística afecta el funcionament de les glàndules exocrines i sobretot als pulmons i al pàncrees. L’exercici físic més que una ajuda, és un complement de la teràpia global del subjecte i la seva malaltia.

L’elecció del tipus d’activitat esportiva a realitzar per la persona amb aquesta disfunció dependrà de l’edat, capacitat respiratòria, contraindicacions o malalties associades. Prèviament, seria aconsellable realitzar una prova d’esforç per determinar la tolerància a l’exercici.

La recomanació general és fer una barreja d’exercicis aeròbics, com la natació, l’atletisme i el ciclisme; i anaeròbics basats en exercicis amb càrregues lleugeres, gran nombre de repeticions (20-25) prioritzant el treball de la musculatura respiratòria i acompanyades sempre d’exercicis de control respiratori i estirament musculars. Amb aquests exercici aconseguirem:

  • Millorar la condició física global del pacient.
  • Millorar la condició de la musculatura respiratòria.
  • Millorar i facilitar l’expectoració.
  • Disminuir la sensació de dispnea (dessensibilitzar la dispnea).
  • Millorar l’aclimatació a la calor.
  • Millorar la qualitat psicoafectiva personal i de relació.
  • Disminuir l’absentisme escolar.
  • Col·laborar en un canvi en un estil de vida millorant l’ambient familiar respecte a la malaltia.

Tot i aquests beneficis, també haurem de considerar certes precaucions, ja que no s’ha de fer exercici en períodes de descompensació ni regularització, evitar fer-los en èpoques molt caloroses o llocs amb molta humitat i sempre amb la supervisió de personal esportiu especialitzat i el permís del seu metge.

EXERCICI PER PRACTICAR A LA PLATJA

Sol, mar i platja, aquestes seran les nostres paraules preferides durant aquestes vacances. Però no estar a prop del nostre gimnàs habitual no pot ser cap excusa per deixar de fer exercici. Per això, et recomanem una sèrie d’exercicis i esport que et permetran estar actiu i gaudir de la platja. D’aquesta forma podràs mantenir una disciplina d’entrenament, una bona tonificació i fer que la tornada a la rutina sigui menys traumàtica.

  1. Caminar: caminar dintre de l’aigua és una de les millors maneres d’activar la circulació i treballar la tonificació dels músculs de les cames en vacances. Això sí, és important que sigui al costat de la riba del mar per la nostra seguretat i quan el mar estigui en calma.
  2. Córrer: primer de tot és necessari diferenciar entre córrer a la sorra seca o mullada, aquesta última és la zona més complicada però millor per augmentar la resistència i treballar més els músculs de les cames. Un consell si fa molt que no fem exercici és millor començar caminant ràpidament i a poc a poc anar augmentant la velocitat.
  3. Nedar: és un dels exercicis que més es duen a terme a la platja. Ens ajudarà a mantenir tot el cos actiu i incidir d’aquesta manera en totes les parts del cos. Es tracta d’un exercici que ens ajudarà a mantenir-nos actius mentre ens refresquem i gaudim del mar.
  4. Esports aquàtics: existeixen molts esports aquàtics com el surf, el paddlesurf, el kitesurf… Tots ells es realitzen dins de l’aigua amb taula, estels, rem…Són una de les maneres més divertides i completes de mantenir-nos actius en vacances. Tots aquests esports combinen a la perfecció treball muscular amb exercici aeròbic. Cal no oblidar que en tots ells és necessari conèixer la tècnica i el seu desenvolupament.
  5. Jugar a pales: joc tradicional i on pot participar tota la família. Simplement necessitarem unes pales i una pilota. Aquest exercici, a més de divertir-nos ens ajudarà a treballar els músculs de les cames i dels braços. Encara que sembli un joc per nens, aquesta activitat ajuda a treballar la coordinació i el control del cos. A més de ser una activitat aeròbica molt completa.
  6. Vòlei platja: igual que l’activitat anterior, serveix per divertir-se i tonificar. En moltes platges existeixen xarxes preparades per jugar a aquest esport. Treballarem en gran manera el tren inferior i tonificarem les cames mentre cremem calories, ja que es tracta d’una activitat aeròbica d’alta intensitat.
  7. Gimnàs urbà: avui dia podem trobar parcs dintre de les platges, aquests estan compostos per barres paral·leles de diferents altures per realitzar dominades, flexions, abdominals… És molt important controlar els moviments per tal d’evitar fer un mal gest o  lesionar-te.
  8. Ioga: per finalitzar un dia perfecte, practicar ioga a l’aire lliure és un autèntic plaer, a més de treballar aspectes com la flexibilitat, la resistència o la força.

28 DE JULIOL, DIA MUNDIAL DE L’HEPATITIS. HEPATITIS I ESPORT

El proper dia 28 de juliol és el Dia Mundial de l’Hepatitis, i és una data important per visibilitzar i conscienciar sobre les dificultats que afronten les persones afectades. Des d’elComplex volem aportar el nostre granet de sorra i dediquem els propers articles a parlar-ne:

L’efecte de l’exercici sobre el fetge malalt

La idea tradicional estesa fins fa poc, és que les persones que tenien hepatitis aguda havien de realitzar una dieta estricta i tenien prohibit realitzar cap exercici físic. Aquesta recomanació estava basada en alguns casos fatals de mort per hepatitis fulminants després de realitzar exercici físic extenuant en el període d’incubació.

Però després dels treballs de Repsher i Frreborn amb persones amb hepatitis virals, es va concloure que el treball habitual al camp i exercici diari no influïa en la freqüència d’aparició de complicacions ni en la durada de la convalescència. Aquestes conclusions, juntament amb les d’Edlund, ajudaren a generalitzar aquests conceptes en tots els tipus d’hepatitis viral. A més s’observaren que l’estat de forma física augmentava en un 25% respecte al un altre grup que guardava repòs al llit.

En atletes que realitzen competicions, se’ls hi ha permès continuar entrenant a un nivell baix durant la fase més aguda de la malaltia a condició que clínicament es trobessin bé i sempre que no practiquessin esports de contacte.

Tots aquests resultats no ha pogut ser generalitzats per individus amb malalties cròniques, ja que es necessiten de més estudis poblacionals més amplis.

Els estudis de Ritland arriben a la conclusió que no hi havia canvis significatius en els enzims hepàtics després de 12 setmanes d’entrenament i sí que hi havia millores en el consum d’oxigen i la capacitat física. És més, es va observar que els pacients amb una hepatitis crònica activa reduïen la seva pràctica esportiva més pels símptomes que no pas per l’elevació dels enzims hepàtics.

És conegut que els pacients amb hepatitis crònica persistent poden tolerar l’activitat física i intensitats d’exercici sense presentar efectes adversos. De manera que no existeix una recomanació en ferm d’abstenir-se a fer exercici sempre de manera controlada, amb la guia de símptomes clínics. Poden existir varis programes que incloguin caminar, nedar, passejar en bicicleta obtenint bons resultats sense efectes de deteriorament. Començant amb càrregues baixes i anar augmentant.

RECOMANACIONS DE PRESCRIPCIÓ D’EXERCICI FÍSIC EN HEPATITIS

  1. Realitzeu exercici físic regular moderat, millor de caràcter dinàmic que isomètric, i que ajudi a trobar-se bé i sempre sota la supervisió del metge i en funció dels símptomes clínics. En pacients amb interferó se’ls hi adequarà l’esforç físic a la simptomatologia que presentin i es pararà de seguida que provoqui fatiga.
  2. Abans de començar a realitzar exercici físic ha de sotmetre’s a un reconeixement mèdic-esportiu amb prova d’esforç conjunta on es determinarà segons la freqüència cardíaca màxima.

FONT: http://pilarmartinescudero.es/pdf/publicaciones/pacientes/ConsejosHepatitis.pdf

28 DE JULIOL, DIA MUNDIAL DE L’HEPATITIS. TIPUS I TRACTAMENTS

El proper dia 28 de juliol és el Dia Mundial de l’Hepatitis, i és una data important per visibilitzar i conscienciar sobre les dificultats que afronten les persones afectades. Des d’elComplex volem aportar el nostre granet de sorra i dediquem els propers articles a parlar-ne:

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’hepatitis com “la inflamació del fetge causada per infeccions, substàncies tòxiques, com per exemple l’alcohol, determinades drogues o malalties autoinmunitàries”

Virus Hepatitis en 3D

Fins a la data s’han identificat 5 tipus d’aquesta malaltia, conegudes com a hepatitis A, B, C, D i E, cada una d’elles amb simptomatologies semblants i totes poden ser diagnosticades per una anàlisi de sang. A continuació, les detallem perquè sapiguem identificar-les, tractar-les i prevenir-les:

Hepatitis A

Considerada una de les hepatitis més lleu, la seva forma de contagi es fa per les deposicions, aigua o aliments contaminats, no hi ha estadístiques precises del seu impacte, perquè la majoria de casos es curen. Existeixen vacunes eficaces per a prevenir la infecció.

La simptomatologia és presenta a la pell i escleròtica groguenques, febre, manca de gana, nàusees, diarrea, dolor abdominal  i orina obscura. Als adults presenten aquests símptomes de manera més marcada mentre que els infants de manera més lleu. Els exàmens de laboratori són fàcils de fer i el tractament consisteix en descans, prendre analgèsics i no prendre alcohol.

Com a remeis, complementaris als mèdics, estan la ingesta de carxofa, que ajuda a la funció biliar estimulant la digestió de greixos, remolatxa que regenera les cèl·lules hepàtiques i la cúrcuma que desintoxica l’òrgan si es pren una infusió diària.

Per prevenir-la recorda rentar-te bé les mans cada cop que anem al bany, rentar els aliments i evitar menjar al carrer.

Hepatitis B

Aquesta és una de les hepatitis que més repercuteix en la qualitat de vida de l’ésser humà. La seva forma de contagi és per la sang, via sexual i en el part, de mare a criatura.

Igual que en l’hepatitis A es disposa d’una vacuna que protegeix la infecció, però malgrat això segueix afectant les comunitats, arribant a la seva forma més severa produint cirrosis i càncer hepàtic. Entre els seus símptomes es troba la fatiga, dolor abdominal, vòmits, i el característic color groguenc de pell i ulls.

Segons revela l’OMS entre el 80% i el 90% dels lactants infectats en el primer any de vida patiran la infecció crònica i respecte dels adults entre un 20% i un 30% de qui pateixen la infecció crònica patiran cirrosis i/o càncer hepàtic.

No té un tractament específic més enllà de repòs i bona alimentació. Per prevenir-la hi ha vacuna i realitzar sexe de forma segura, no consumir drogues (sobretot injectables) i no tatuar-se en llocs insalubres.

Hepatitis C

Transmesa per via sanguínia, l’OMS calcula que més de 130 milions de persones pateixen aquesta malaltia, essent la forma de transmissió més comuna injeccions infectades i transfusions de sang.

És considerada una de les que més afecta el cos produint aproximadament 700 mil morts anuals en tot el món, malgrat que amb un tractament antiviral és molt possible la recuperació del malalt, però aquests medicaments no són accessibles a tota la població, sumat que fins a la data no existeix una vacuna que la pugui prevenir.

Una de les seves complicacions és que generalment la persona no presenta una marcada simptomatologia, només quan el quadre ja és molt agut manifesta febre, fatiga, orina obscura, dolor articular, coloració groguenca i manca de gana.

Hepatitis D

La seva particularitat és que la pateixen les persones portadores del virus de l’hepatitis B. Augmenta les probabilitats de contraure-la, les persones consumidores de drogues injectables, la pràctica sexual de forma no segura i qui tingui malalties que requereixen transfusions de sang.

La majoria dels pacients tenen tractaments que duraran més d’un any, veient millores a partir del primer mes. Es pot evitar amb un encertat diagnòstic i amb l’aplicació de vacunes.

Hepatitis E

L’hepatitis E pot ser fulminant, en especial en dones embarassades, només es transmet de manera fecal- oral per aigua (principalment), també per aliments mal rentats o marisc cru. No presenten símptomes, de manera que rarament es diagnostica, i la principal complicació és la cirrosi. En alguns casos el malalt es torna anorèxic, el fetge augmenta la seva mida i presenta febre i dolor abdominal.

Actualment la prevenció és la millor manera de contrarestar-la, perquè malauradament no hi ha un tractament a seguir. Per evitar-la no s’ha de consumir gel de procedència desconeguda, rentar-se les mans i tenir filtres d’aigua casa.

 

Volem esmentar també que existeixen hepatitis no víriques, és a dir, no produïdes per la infecció de cap virus. Entre elles estan:

  • l’esteatosis hepàtica, caracteritzada per l’acumulació de greix al fetge.
  • Hepatitis autoinmune, produïda per una disfunció del sistema immunitari que ataca directament les cèl·lules del fetge.
  • Hepatitis alcohòlica, produïda per l’excés de consum d’alcohol.

 

FONT: www.deportesaludable.com