por sfelcomplex | Feb 21, 2018 | SALUT
La pràctica d’esport no està exempta de riscos i cal estar molt atent a les respostes del nostre cos mentre el practiquem. Conèixer el nostre estat inicial, la nostra resposta a l’esforç físic, és important per a practicar qualsevol activitat esportiva de manera segura.
La valoració mèdica esportiva (prova d’esforç, també coneguda com a ergometria), a diferència d’un examen mèdic comú, està enfocada a estudiar com es comporta el teu organisme quan practiques esport, i els canvis que es produeixen durant la pràctica d’aquest.
Una de les qüestions més sol·licitades en la consulta és si la prova d’esforç esportiva s’ha de fer amb gasos o sense gasos.
A continuació intentarem aclarir alguns dels dubtes més freqüents.
La revisió mèdica esportiva nivell 2 amb prova d’esforç maximal, ens donarà principalment informació mèdica, és a dir, ens informa del funcionament del cor en esforç i recuperació, i ens ajuda a detectar les possibles alteracions cardíaques; cardiopatia isquèmica, arítmies i alteracions del ritme, hipertensió arterial, així com malformacions congènites que pot constituir un risc per a la persona.
Es tracta, per tant, d’una prova mèdica, que per diagnosticar les principals causes de mort sobtada en esportistes. Actualment s’està valorant l’obligatorietat d’aquest tipus de revisió mèdica en les curses populars. I principalment, inclou:
– Electrocardiograma i valoració cardiorespiratòria completa
– Valoració antropomètrica (pes, massa muscular, percentatge de matèria grassa)
– Valoració ortopèdica
– Valoració dels òrgans dels sentits
– Anamnesi
– Prova d’esforç maximal amb cicloergòmetre (nivell 2)
– Certificat Mèdic Esportiu (CME)
En canvi, la revisió mèdica esportiva nivell 3 amb prova d’esforç i estudi de gasos, ens donarà tota la informació cardíaca de l’anterior, més els paràmetres cardiorespiratoris i fisiològics que ens indicaran amb exactitud: l’estat físic, nivell d’entrenament, possible sobreentrenament, training zones, i metabolisme energètic, mitjançant l’obtenció de VO2max, Llindar aeròbic / anaeròbic, compensació respiratòria, RER, etc.
D’aquesta manera podem saber amb precisió el nostre estat físic i capacitat per treure el màxim rendiment del nostre cos, i així poder preparar el nostre entrenament, en base aquest estudi fisiològic personalitzat, i si a més disposem de l’ajuda d’un entrenador professional, aquest, també serà capaç d’interpretar les gràfiques i resultats per a una millor preparació. Tot professional se sotmet a aquest test per millorar la seva preparació i resultats. Això sí, la prova amb gasos no te la demanaran en cap carrera.
A partir de quina edat i cada quant s’ha de fer una revisió mèdica amb prova d’esforç?
– A partir dels 16 anys, qualsevol esportista que realitzi activitat mitjana / alta, és aconsellable que la revisió mèdica sigui amb prova d’esforç, mínim cada dos anys.
– Per als esportistes que practiquin una activitat física d’alta intensitat o que siguin majors de 30 anys, es recomana la realització de prova d’esforç cada any.
Llavors, quina prova d’esforç trio?
Si només vull saber si el meu cor està sa o si em demanen algun certificat per participar en una cursa, la prova d’esforç bàsica és suficient (revisió mèdica esportiva nivell 2 amb prova d’esforç maximal).
En canvi, si vull saber com es comporta el meu cos, els meus límits i poder controlar i millorar en el meu entrenament, hauré de realitzar l’estudi amb gasos. En aquest cas, si li dónes «canya» a les sabatilles o al pedal, fes-la amb gasos encara que tripliqui el cost de l’anterior.
En fi, espero que us hagim aclarit els dubtes, i sobretot, recordeu, ningú es penedeix de passar una prova d’esforç.
Font: Dr Joan Vilaseca i Pujol
Medicina Esportiva · Director Runningsalut (Especialista en proves d’esforç per a esportistes)
També et pot interessar: Què és el Body-Balance?
por sfelcomplex | Feb 14, 2018 | SALUT, Sin categoría
Les proves de funció respiratòria permeten analitzar com funciona el pulmó i les vies respiratòries i amb això diagnosticar el tipus i el grau de severitat de les malalties respiratòries.
Es tracta d’unes proves senzilles, on l’important és la col·laboració del pacient per seguir les instruccions que se li van indicant.
No requereixen estar en dejú. És molt important que no es prengui la medicació inhalada (esprais o nebulitzacions) des de la nit anterior a la prova (en general 12 hores anteriors). Llevat que el metge especifiqui el contrari, cap problema en general amb els medicaments orals.
Per a les proves de broncoprovocació o d’exercici s’ha d’evitar la ingesta de cafè o la realització d’exercici en les sis hores anteriors.
L’ESPIROMETRIA SIMPLE
L’espirometria simple és una prova senzilla i fàcil de realitzar. És indispensable per al diagnòstic d’algunes malalties com l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica i per seguir la seva evolució i resposta al tractament. (más…)
por sfelcomplex | Ene 31, 2018 | AIGUA, SALUT
No es tracta només de sortir guapo a les fotos. El CORE és el centre de qualsevol moviment humà i també de qualsevol estil de natació. Durant els pròxims deu minuts et recomano que «centris la teva atenció» en els consells que et dono per col·locar-te correctament dins l’aigua. Aconseguiràs no només millorar el teu nivell de natació, també milloraràs considerablement el to dels teus abdominals. (más…)
por sfelcomplex | Ene 11, 2018 | FITNESS, SALUT
A continuació et proposem un test que t’indica el teu nivell de deshidratació després d’entrenar:
En molts casos suar més o menys depèn de la teva genètica i poc o gens pots fer per canviar aquest paràmetre. Suar és un mecanisme que posa en marxa el teu cos per a refredar-se quan detecta que la seva temperatura s’eleva més de l’aconsellable.
L’evaporació de la suor roba calor del teu cos i aconsegueix refredar d’una manera efectiva. El problema és que a més de perdre aigua elimines també sals minerals importants per al rendiment físic.
S’aconsella beure mig litre d’aigua un parell d’hores abans de fer exercici físic i un altre mig litre quinze minuts després d’haver començat l’entrenament o competició. Si no estàs més d’una hora fent esport no necessites més aigua. En qualsevol cas, encara que suïs molt, no t’has d’alarmar tret que arribis a un grau alt de deshidratació.
Aquest test et pot donar una orientació de quant t’has deshidratat en el teu entrenament.
1. Buida la teva bufeta i pesa’t sense roba abans de començar a fer exercici. El valor que et surt l’anomenem A:
Pes pre-exercici (A) = x Kg
2. Apunta el volum de líquid consumit (en ml) durant l’exercici, i l’anomenarem L
Líquid consumit (L)= x ml
3. Una vegada que has acabat d’entrenar, eixuga’t la suor amb una tovallola, buida la bufeta i torna a pesar-te sense roba. El valor que et surt l’anomenem B:
Pes post-exercici (B) = x Kg
4. Resta el pes post exercici del pre-exercici, i l’anomenem C:
A – B = C
5. Per saber quanta aigua has perdut, multiplica el pes perdut (C) per 995
C x 995 = (Lp) litres d’aigua perduts durant l’exercici
A aquesta quantitat has de restar el líquid que has pres durant l’exercici
Lp-L= x ml
6. Per saber quin percentatge de pes has perdut durant l’exercici fes aquesta fórmula:
(C/A)x100 =% de pes corporal perdut
Si el percentatge és
- inferior al 2%, tens una bona regulació de calor.
- Si la regulació és del 2%, aquesta està alterada, augmenta la set i empitjora una mica el rendiment.
- Per sobre del 3% el rendiment ja baixa notablement (fins al 25%)
- i a partir del 5% és una situació de risc en què apareix mal de cap, irritabilitat, fatiga, sent urgent la necessitat d’hidratació. Si el teu nivell de pèrdua és alta, és important que quan facis esport t’hidratis contínuament.
Font: Sportlife.es
També et pot interessar: Hidratació en l’esport: què tenir en compte i com afecta a l’organisme?
por sfelcomplex | Dic 28, 2017 | NUTRICIÓ, SALUT
1. Compensar els excessos
La nutricionista Leticia Garnica proposa equilibrar la resta de menjars. Per exemple, els dies en què es tingui un dinar al migdia es compensi amb un sopar lleuger, «com una fruita i un iogurt desnatat». Si passa el contrari, i la sortida és a la nit, el plat del migdia podria ser més diürètic i lleuger, compost per verdures com els espàrrecs o els espinacs acompanyats per algun peix a la planxa.
2. Hidratar-se bé.
Beure com a mínim dos litres d’aigua al dia ajudarà a eliminar la possible retenció de líquids que apareix després de grans tiberis, així com a reduir els efectes de la deshidratació produïda per l’alcohol.
3. No abusar de l’alcohol
Per què? Perquè són calories buides de les quals l’organisme no treu cap tipus de profit. La recomanació de l’experta, en aquest cas, és que per cada copa de vi es begui un got d’aigua, d’aquesta manera, assegura, «ajudem a eliminar més ràpidament l’alcohol i evitem la sensació d’inflor l’endemà».
4. No saltar-se cap àpat
El fet de privar-se d’algun menjar no és beneficiós a l’hora de perdre pes. Al contrari del que se sol pensar, consumir menys calories de les que el cos necessita acaba promovent l’acumulació de greix. Per això, el millor és repartir les calories diàries en quatre o cinc àpats al llarg de la jornada per evitar la fam entre hores i els odiosos ‘pica-pica’.
5. Cuidar tant els dies previs com els posteriors.
Garnica aconsella elaborar una dieta en què s’incloguin els dies en què hi haurà compromisos, per així poder preparar els plats dels dies propers als esdeveniments utilitzant aliments baixos en greix.
6. Aliments de temporada.
Una manera de donar-li als plats un toc més fresc i nutritiu sense augmentar les calories és incorporant a les receptes aliments de temporada. Garnica posa especial interès en fruites com la magrana (rica en antioxidants i vitamina C), la taronja o el kiwi. Però també en aquelles verdures típiques de l’hivern, com les carxofes (diürètiques amb alt contingut en minerals) o les albergínies. Aquestes últimes, si es preparen farcides al forn, poden quedar molt saboroses, però un consell: perquè la seva versió lleugera no perdi la textura cremosa es pot substituir la beixamel per formatge ‘light‘.
7. Menús més saludables
A l’hora de planificar els menús nadalencs, el nutricionista Luis Alberto Zamora anima a optar per plats més propers a una alimentació equilibrada. «Cremes i salses de verdures, postres originals com broquetes de fruites amb formatge fresc, carns i peixos al forn o amanides amb presentacions ‘gourmet‘ poden donar el toc distingit a la teva taula sense necessitat d’augmentar massa les calories».
8. Servir-se un plat
Canapès, tapes, racions … El ‘pica-pica’ està molt present en aquestes celebracions i resulta difícil controlar quan s’està menjant. Una bona opció és agafar un plat buit i servir-se en ell el que es menjarà.
9. Mastegar bé
La masticació influeix en la sacietat. Per això, per evitar menjar més del compte Zamora recomana mastegar entre 15 i 20 vegades cada mos, així «descobriràs que no pots menjar tant com et venia de gust al principi», assegura.
10. Cuinar sense gana
Preparar el menjar amb l’estómac buit pot derivar en ‘picar’ alhora que s’elaboren els plats. Això es pot evitar menjant abans alguna cosa saciant com pa torrat integral amb pernil dolç o gall dindi acompanyat d’una peça de fruita.
11. Evitar les salses
Molts dels plats que se serveixen aquests dies no serien ‘enemics’ si no fos per les salses i guarnicions que els acompanya. L’expert recomana evitar un excés de calories apostant pel sabor de l’aliment principal (carn o peix) i proposa dues alternatives: llobarro a la sal i pollastre en un llit de patata i ceba rostida.
12. Els dolços justos
Encara que vinguin acompanyats d’una gran aportació calòrica, Zamora afirma que «negar-nos a menjar dolços seria tan erroni com menjar-nos tota la safata». Per això recomana seleccionar, amb moderació, els que més vinguin de gust i gaudir menjant.
13. Fer exercici
L’expert aprofita l’ocasió per recordar que moure és una de les millors opcions per fugir dels quilos de més. «Des de sortir a caminar o córrer, fins a simples actes com pujar per les escales en comptes de l’ascensor o treure a passejar més sovint al gos poden ajudar a esmorteir els excessos d’aquestes dates».
També et pot interessar: L’operació bikini comença ara!
Font: Elmundo.es
por sfelcomplex | Dic 13, 2017 | SALUT
Aquesta és la pregunta clàssica pels corredors principiants.
Molts dels que estan començant en el món del running s’obsessionen pel fet de voler controlar la seva respiració. Sens dubte és una cosa a tenir en compte però tampoc podem fer d’això una qüestió de control científic. Si és important tenir en compte algunes qüestions.
El nas permet que l’aire arribi més calent i més net als teus pulmons; però, a intensitats molt elevades és fàcil que necessitis utilitzar tant la boca com el nas per inspirar tot l’aire que els teus músculs estan demandant en aquest moment de gran esforç.
En les teves carreres a ritme mitjà pots fer servir el nas per prendre l’aire i la boca per expulsar-lo, i quan tinguis dificultats perquè vas molt de pressa pren-lo per la boca i pel nas.
La majoria dels corredors «populars» fan servir la respiració 2-2 (dos passos en inspirar i dos en expirar) que implica començar el cicle coincidint sempre el suport amb la mateixa cama. Varia de tant en tant amb la respiració 3-2, així la respiració comença cada vegada amb la cama contrària.
Font: Sportlife.es
També et pot interessar: Córrer et buida el cap?
