Avui 8 de setembre és el dia mundial de la Fibrosis Quística, un trastorn genètic que afecta a un de cada 5.600 nadons. Això vol dir que cada any neixen a Catalunya uns 20 infants afectats. És la malaltia genètica hereditària més freqüent.
La fibrosi quística afecta el funcionament de les glàndules exocrines i sobretot als pulmons i al pàncrees. L’exercici físic més que una ajuda, és un complement de la teràpia global del subjecte i la seva malaltia.
L’elecció del tipus d’activitat esportiva a realitzar per la persona amb aquesta disfunció dependrà de l’edat, capacitat respiratòria, contraindicacions o malalties associades. Prèviament, seria aconsellable realitzar una prova d’esforç per determinar la tolerància a l’exercici.
La recomanació general és fer una barreja d’exercicis aeròbics, com la natació, l’atletisme i el ciclisme; i anaeròbics basats en exercicis amb càrregues lleugeres, gran nombre de repeticions (20-25) prioritzant el treball de la musculatura respiratòria i acompanyades sempre d’exercicis de control respiratori i estirament musculars. Amb aquests exercici aconseguirem:
- Millorar la condició física global del pacient.
- Millorar la condició de la musculatura respiratòria.
- Millorar i facilitar l’expectoració.
- Disminuir la sensació de dispnea (dessensibilitzar la dispnea).
- Millorar l’aclimatació a la calor.
- Millorar la qualitat psicoafectiva personal i de relació.
- Disminuir l’absentisme escolar.
- Col·laborar en un canvi en un estil de vida millorant l’ambient familiar respecte a la malaltia.
Tot i aquests beneficis, també haurem de considerar certes precaucions, ja que no s’ha de fer exercici en períodes de descompensació ni regularització, evitar fer-los en èpoques molt caloroses o llocs amb molta humitat i sempre amb la supervisió de personal esportiu especialitzat i el permís del seu metge.
