Un dels problemes que encara segueix existint en fisioteràpia és l’aplicació de tractaments simptomàtics per tractar les diferents patologies a les quals ens enfrontem cada dia. Què vol dir això?

Posem un exemple. Tenim un pacient home de 35 anys, esportista que pateix dolor a l’espatlla dreta. Automàticament vam començar a aplicar gel en l’articulació afectada, US, massatge i estiraments gairebé de forma protocol·litzada i inflexible. ¡ERROR!

Aquesta protocol·lització fa que ens oblidem d’una part molt important en Fisioteràpia i en qualsevol teràpia manual: EL DIAGNÒSTIC.

Aquest diagnòstic constitueix una part molt important de l’abordatge terapèutic del pacient, ja que ens permetrà d’una banda, identificar quina és la causa, l’origen del problema que presenta el pacient Perquè apareix la tendinitis? Per què el meu genoll pateix? D’altra banda, ens ajudarà a descartar contraindicacions al nostre tractament. Perquè tan important és millorar al pacient com no perjudicar-lo.

EL DOLOR

Mai hem d’oblidar que el dolor és un mecanisme d’alerta, un «espieta» que ens diu que alguna cosa no funciona bé en el nostre cos. Imagina’t que vas conduint el teu cotxe i se t’encén el pilot de l’oli. En aquest cas, el més sensat és arreglar l’avaria perquè aquest pilot s’apagui, i no tallar el cable que encén la bombeta, Oi?. Llavors, Perquè no fem el mateix en el nostre cos?

Quan ens fa mal l’espatlla, el nostre cos ens està indicant que alguna cosa no funciona. No sabem què, però si sabem que alguna cosa va malament. És per això que no hem d’apagar aquest «pilot», sinó buscar la causa.

EL DIAGNÒSTIC

El primer que hem de fer és una bona anamnesis. Les primeres preguntes que s’han de fer són:

• Què li passa?
• Des de quan?
• A què ho atribueix?

Tampoc se’ns ha d’oblidar preguntar antecedents personals i familiars, ja que ens pot ajudar a identificar problemes hereditaris de tipus cardíac, anomalies morfològiques, etc.

Una altra factor important sersn aquelles preguntes al pacient dirigides a orientar-nos i esbrinar quina és la causa PRIMÀRIA de la disfunció.

Caldran també proves d’imatge. Són de gran ajuda, tant radiografies, com ressonància magnètica, ecografia. Bé, tot això pot semblar una mica embolicat … així que posem un exemple. Reprenem el pacient que vam exposar al principi:

Tenim un pacient home de 35 anys, esportista que pateix dolor a l’espatlla dreta.

El primer que hem d’esbrinar és quines estructures poden estar relacionades amb aquesta disfunció. Preguntarem al pacient si el dolor millora amb el moviment o empitjora. En cas que millori amb el moviment, podem sospitar que es tracta d’un problema amb els lligaments (recordem que els lligaments són estructures molt poc vascularitzades i que quan ens movem milloren la seva simptomatologia), de manera que valorarem aquells lligaments relacionats amb l’articulació, com els glenohumerals, coracohumerals, etc. En cas que empitjori amb el moviment, podem sospitar que es tracta d’un problema de tipus muscular. Llavors valorarem aquelles estructures que puguin estar afectades

Si tenim un problema a l’espatlla dreta, recordem que la innervació sensitiva de l’espatlla és C4, que correspon amb el nervi frènic, pel que pot haver-hi una disfunció del múscul diafragma, que haurem de valorar.

El diafragma té insercions comuns amb les dorsals, lumbars i costelles, de manera que haurem de valorar la xarnera dorsolumbar. A més, mitjançant un sistema d’arcades es relaciona amb el psoes i el quadrat lumbar, de manera que la pelvis pot estar en disfunció. Aquesta disfunció de la pelvis i l’articulació sacroilíaca pot afectar el dorsal ample que al seu torn donarà dolor d’espatlla.

A nivell visceral, hem de recordar que una disfunció del fetge pugui donar simptomatologia a l’espatlla dreta, i que la innervació del mateix són les dorsals baixes.

CONCEPTES IMPORTANTS

Tot això ens porta a un concepte que hem de conèixer: CADENA LESIONAL. Quan una estructura es veu afectada, automàticament el cos comença a compensar, augmentant la mobilitat d’altres segments per conservar la funcionalitat.

Un altre concepte que no hem d’oblidar és que la salut comprèn el benestar FÍSIC, BIOQUÍMIC I PSICOLÒGIC. Ja hem parlat del físic, però potser hi ha un problema a nivell bioquímic (alimentació, hidratació, etc.), un problema psicològic (quadre ansiós que produeix un espasme del diafragma, amb la seva respectiva afectació visceral).

En definitiva, és important entendre la complexitat de l’organisme, conèixer les relacions anatòmiques i fisiològiques del mateix, la biomecànica i la patomecànica, per tal d’oferir un tractament eficaç i adequat a cada pacient.

Font: Fisioterapia Online

També et pot interessar: Regles bàsiques per a una bona salut corporal