La pràctica d’esport no està exempta de riscos i cal estar molt atent a les respostes del nostre cos mentre el practiquem. Conèixer el nostre estat inicial, la nostra resposta a l’esforç físic, és important per a practicar qualsevol activitat esportiva de manera segura.
La valoració mèdica esportiva (prova d’esforç, també coneguda com a ergometria), a diferència d’un examen mèdic comú, està enfocada a estudiar com es comporta el teu organisme quan practiques esport, i els canvis que es produeixen durant la pràctica d’aquest.
Una de les qüestions més sol·licitades en la consulta és si la prova d’esforç esportiva s’ha de fer amb gasos o sense gasos.
A continuació intentarem aclarir alguns dels dubtes més freqüents.
La revisió mèdica esportiva nivell 2 amb prova d’esforç maximal, ens donarà principalment informació mèdica, és a dir, ens informa del funcionament del cor en esforç i recuperació, i ens ajuda a detectar les possibles alteracions cardíaques; cardiopatia isquèmica, arítmies i alteracions del ritme, hipertensió arterial, així com malformacions congènites que pot constituir un risc per a la persona.
Es tracta, per tant, d’una prova mèdica, que per diagnosticar les principals causes de mort sobtada en esportistes. Actualment s’està valorant l’obligatorietat d’aquest tipus de revisió mèdica en les curses populars. I principalment, inclou:
– Electrocardiograma i valoració cardiorespiratòria completa
– Valoració antropomètrica (pes, massa muscular, percentatge de matèria grassa)
– Valoració ortopèdica
– Valoració dels òrgans dels sentits
– Anamnesi
– Prova d’esforç maximal amb cicloergòmetre (nivell 2)
– Certificat Mèdic Esportiu (CME)
En canvi, la revisió mèdica esportiva nivell 3 amb prova d’esforç i estudi de gasos, ens donarà tota la informació cardíaca de l’anterior, més els paràmetres cardiorespiratoris i fisiològics que ens indicaran amb exactitud: l’estat físic, nivell d’entrenament, possible sobreentrenament, training zones, i metabolisme energètic, mitjançant l’obtenció de VO2max, Llindar aeròbic / anaeròbic, compensació respiratòria, RER, etc.
D’aquesta manera podem saber amb precisió el nostre estat físic i capacitat per treure el màxim rendiment del nostre cos, i així poder preparar el nostre entrenament, en base aquest estudi fisiològic personalitzat, i si a més disposem de l’ajuda d’un entrenador professional, aquest, també serà capaç d’interpretar les gràfiques i resultats per a una millor preparació. Tot professional se sotmet a aquest test per millorar la seva preparació i resultats. Això sí, la prova amb gasos no te la demanaran en cap carrera.
A partir de quina edat i cada quant s’ha de fer una revisió mèdica amb prova d’esforç?
– A partir dels 16 anys, qualsevol esportista que realitzi activitat mitjana / alta, és aconsellable que la revisió mèdica sigui amb prova d’esforç, mínim cada dos anys.
– Per als esportistes que practiquin una activitat física d’alta intensitat o que siguin majors de 30 anys, es recomana la realització de prova d’esforç cada any.
Llavors, quina prova d’esforç trio?
Si només vull saber si el meu cor està sa o si em demanen algun certificat per participar en una cursa, la prova d’esforç bàsica és suficient (revisió mèdica esportiva nivell 2 amb prova d’esforç maximal).
En canvi, si vull saber com es comporta el meu cos, els meus límits i poder controlar i millorar en el meu entrenament, hauré de realitzar l’estudi amb gasos. En aquest cas, si li dónes «canya» a les sabatilles o al pedal, fes-la amb gasos encara que tripliqui el cost de l’anterior.
En fi, espero que us hagim aclarit els dubtes, i sobretot, recordeu, ningú es penedeix de passar una prova d’esforç.
Font: Dr Joan Vilaseca i Pujol
Medicina Esportiva · Director Runningsalut (Especialista en proves d’esforç per a esportistes)
També et pot interessar: Què és el Body-Balance?
