A Espanya, l’excés de pes arriba ja al 40% dels nens i joves de 3 a 24 anys, amb un 14% que pateix obesitat i el 26% restant, problemes de sobrepès.

Algunes de les causes d’aquest augment del pes són la mala educació alimentària i l’absència d’exercici físic.

A1vui en dia hi ha una gran diferència amb els nens ara i els de fa algunes dècades, la principal és el descens de l’activitat física. Fa anys els nens passaven una part del temps de cada dia jugant al carrer amb altres nens (alhora que millorava la seva socialització realitzava exercici físic), però, la manca de temps per part dels pares per atendre aquestes llibertats dels seus fills ha fet que avui en dia la gran majoria de nens i nenes hagin substituït part d’aquest temps de joc físic per joc tecnològic, amb l’ús de videojocs, ordinadors, etc. Disminuint així el nombre de calories gastades.

Què és l’obesitat?

L’obesitat és una malaltia crònica que es caracteritza per un augment de la massa grassa i en conseqüència per un augment de pes. Hi ha, doncs, un augment de les reserves energètiques de l’organisme en forma de greix. L’augment de pes passa quan hi ha un desequilibri calòric, és a dir quan la quantitat de calories ingerides supera la quantitat de calories gastades. Quan una persona ingereix de forma habitual més calories de les que pot cremar, el cos emmagatzema les calories extres en forma de greix.
S’entén per obesitat una acumulació excessiva de greix corporal. Una mesura comú d’avaluació per determinar quan és «excessiva» és l’Índex de Massa Corporal o IMC.

Causes de l’obesitat infantil:

L’augment de l’obesitat infantil es deu a diferents factors que es resumeixen en una frase: les calories que s’ingereixen a través dels aliments són superiors a les que es gasten i aquest excés 2s’acumula en el cos en forma de greix.

L’entorn familiar és un dels factors més importants, ja que són els que reben la pressió consumista de la societat a ingerir productes poc saludables.

Avui en dia a la gran majoria de les llars es fa necessari que els dos cònjuges tinguin responsabilitats laborals a causa de la situació econòmica en què vivim, això crea una situació en què mantenir una alimentació tradicional a força de menjar casolà és cada vegada més difícil i es van substituint les verdures, hortalisses i llegums per precuinats, embotits o fregits, així com la fruita per rebosteria. A aquesta tendència provoca la poca afecció dels nens i nenes per les verdures, el peix o la fruita. Per tant, s’ha anat creant una situació que afavoreix cada vegada més el consum de calories i cada vegada menys el d’aliments sans.

Aliments rics en greixos saturats:

3Un element important és la gran oferta que hi ha d’aliments dirigits pels nens i nenes, dels quals molts són rics en greix i en calories, com ara la rebosteria, les hamburgueses, les salsitxes, les patates fregides, els «Snack» i els plats precuinats.

Aquests aliments són presos cada cop amb més freqüència pels nens i nenes.

El sedentarisme és un altre factor que s’ha de considerar. Els infants abans jugaven al carrer però ara solen jugar a casa, on l’activitat física i per tant la despesa de calories és menor reduint al mínim quan els nens i nenes juguen a l’ordinador o veuen la televisió. Això passa amb major incidència en països més desenvolupats en què el consumisme es manifesta amb més força.

A més, sovint la poca activitat que es realitza a la llar s’acompanya de picotejar o menjar «Snack».

Factors genètics:

Els factors genètics es donen en molt pocs casos d’obesitat infantil, i generalment es deu a un trastorn genètic o una malaltia metabòlica.

Amb freqüència, els infants obesos tenen pares obesos i en moltes ocasions això indica una alimentació incorrecta de tota la família.

Característiques de l’obesitat infantil

En nens i nenes obesos són més freqüents els problemes articulars i ortopèdics, com alteracions al maluc o de la tíbia.
4
En persones molt obeses es pot produir acumulació de greix al fetge i alteracions en la funció hepàtica, així com ardors d’estòmac per reflux del contingut gàstric cap a l’esòfag. Una altra complicació de l’obesitat és l’apnea del son que, encara que és poc freqüent, poden patir els nens infants que ronquen i s’adormen fàcilment durant el dia.

Aquestes malalties concretes comporten més trastorns psicològics, motivats pel rebuig i discriminació social cap als joves obesos. De fet, fins i tot els mateixos nens de sis anys prefereixen com a amics a nens que no siguin obesos hi ha mesura que els nois i noies van creixent pateixen una major discriminació.

Efectes físics de l’obesitat:

5El sobrepès infantil és un important predicador de problemes de salut relacionats amb l’obesitat.
Els nens i nenes amb sobrepès tenen més probabilitats de desenvolupar asma i altres malalties cròniques, a més tenen dues vegades més probabilitats de desenvolupar malalties cardiovasculars i hipertensió i tres vegades més de desenvolupar diabetis.

Efectes psicològics de l’obesitat infantil:

La conseqüència més immediata de la sobrecàrrega, és la discriminació social. L’obesitat està relacionada amb baixa autoestima, depressió, retraïment social, ansietat i una sensació de rebuig crònic. Tenen més probabilitats de ser víctimes i victimaris de la fustigació i l’agressió que els seus companys amb pes normal.
Les burles, les dificultats per als esports, la fatiga, l’apnea del son i altres problemes relacionats amb l’obesitat afecten greument la sensació de benestar psíquic i social d’aquests infants i joves.

Elements a tenir en compte per dissenyar un programa d’alimentació per a nens, nenes i adolescents amb obesitat:

Els canvis que s’estan donant en l’alimentació i els nous estils de vida són els principals desencadenants de l’obesitat i del seu augment en els últims anys.
La infància és l’etapa de la vida en què comencen a establir-se els hàbits alimentaris hi ha partir de l’adolescència, aquests hàbits adquirits es fan més resistents al canvi.
És important actuar durant la infància sobre la conducta alimentària de nens i nenes, ja que els costums que adquireixin en aquesta etapa seran determinants del seu estat de salut quan siguin adults.
Les característiques del programa d’alimentació que es realitzi per a alumnes amb obesitat sempre, com hem vist anteriorment, s’ha de tenir present la quantitat d’activitat física que realitza el subjecte per poder calcular amb exactitud la despesa calòrica. L’objectiu és subministrar un nombre inferior de calories al nombre que consumeix, amb el que aconseguirem un progressiu pèrdua de pes.
L’alimentació saludable en el nen amb sobrepès ha de ser variada, sana, equilibrada, nutritiva, desitjable, divertida, sorprenent, ordenada, consistent i educativa.

Estil de vida actiu:

Generalment tots els nens solen ser aficionats a practicar algun esport o altres activitats com ara pot ser ballar, córrer, passejar o fer senderisme. Doncs els pares i / o educadors han de treballar per aconseguir que aquests nens puguin incloure de forma regular l’activitat física en els seus hàbits de vida.
En principi, es pot començar integrant preferiblement l’exercici físic en la rutina d6iària, com ara anar caminant a l’escola, utilitzar menys l’ascensor i pujar els pisos per les escales, o realitzar els desplaçaments que ho permetin a peu, etc.

Els nens i adolescents observen en els adults del seu entorn models de comportament, sent important en el desenvolupament de les conductes. Per això és important evitar els jocs d’ordinador i el temps dedicat a veure la televisió. I substituir aquests moments per altres més actius aconseguint millorar la qualitat de vida.

Programa d’exercici físic:

És fonamental acompanyar una correcta alimentació amb la realització d’exercici físic per poder aconseguir un desenvolupament corporal adequat.
En el XII Congrés Nacional de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport es va presentar una piràmide d’activitat física per a nens, nenes i adolescents, que és molt pràctica i educativa:

El programa d’exercici físic ha de complir amb unes determinades condicions:

• Escalfament: mobilitat articular durant 5 minuts com a mínim.
• Tipus de treball físic: Cardiovascular (aeròbic), no superar les 140 pulsacions per minut.
• Etapes: Dividit en etapes de 10-15 minuts cadascuna durant les primeres setmanes.
• Intensitat: S’incrementa en 3% cada 3 minuts.
• Durada: 4 a 6 setmanes.
• Freqüència: entre 20 i 30 minuts tres dies a la setmana

Aquest tipus de programa d’exercici físic de tipus cardiovascular (aeròbic) involucra grans masses musculars i estan directament associats a una major utilització de la glucosa.

Alguns exemples d’esports o exercicis a realitzar de tipus aeròbic són la cursa contínua, els esports col·lectius, natació, balls, bicicleta, tennis, etc.
És molt recomanable realitzar exercicis respiratoris per aprendre a dosificar l’esforç i portar un ritme adequat.

Exercicis d’estirament muscular al final de cada sessió d’exercicis.

Efectes de l’exercici físic en persones amb obesitat
La pràctica d’activitat física permetrà un augment de:

• La despesa energètica.
• L’estímul de la resposta termogènica augmentant la taxa metabòlica en repòs.
• L’augment de la capacitat de mobilització i oxidació del greix.
• La reducció a la resistència a la insulina.
• La millora de la capacitat cardiopulmonar (aeròbic).
• Baixa la pressió arterial.
• La disminució dels LDL i augmenta els HDL.
• La reducció del greix corporal i augment de massa magra.

Demana assessorament al nostre personal tècnic d’elComplex.