“Tots els nens neixen artistes. El desafiament és que ho segueixin fent quan siguin grans.” – Pablo Picasso-.
Com i on es generen els nostres límits
Tothom neix amb una genètica que afavoreix que fem unes tasques millors que d’altres, això no vol dir que haguem de renunciar a les activitats que se’ns donen pitjor. Per tant, la genètica és l’origen primari dels nostres límits.
L’ambient en què ens movem, la nostra família, amics i educació són factors essencials que fan aflorar molts dels límits que ens auto-imposem sense pensar-ho per cap tipus de filtre reflexiu. Tots aquests factors influeixen en la manera en què descobrim els nostres talents i en com trobem activitats que ens apassionen ho potencien.
Pel que es refereix a l’educació, és important destacar que, si observem als nens, veurem que no tenen cap limitació en intentar qualsevol cosa que vulguin fer, perquè es creuen capaços de fer tot. Ken Robinson, educador i escriptor britànic, sosté que a mesura que anem creixent, el sistema educatiu ens va preparant pel “món real”. Però, que és el món real? Clarament no és el mateix ara que el de fa uns anys.
El problema és que el sistema educatiu actual no es va crear en l’època de la industrialització: un període en què es necessitaven molts especialistes en determinades disciplines relacionades amb la producció material. El preu de fomentar aquestes matèries, ho va pagar la creativitat en àrees com la música, l’escriptura, l’esport o la dansa.
Paradoxalment, en l’actualitat vivim en una societat completament diferent però l’educació segueix sent la de l’època de la industrialització. Així, gràcies al sistema educatiu estàtic el qual regeix, el que s’ensenya a les escoles és un altre factor que ens imposen els límits mentals que assumim.
Aquest artícle segueix a: Els límits solament estan a la teva ment (II)
