ELS LÍMITS SOLAMENT ESTAN A LA TEVA MENT (II)

Aquest artícle ve de: Els límits solament estan a la teva ment (I)

“Tot nen és un artista, perquè tot nen creu cegament en el seu propi talent. La raó és que no tenen cap por a equivocar-se. Fins que el sistema l’hi va ensenyant a poc a poc que l’error existeix i que deuen avergonyir-se d’ell.” –Ken Robinson-.

Què hem d’aprendre per superar els nostres límits?

Els nens i nenes no tenen por a experimentar, a pensar de forma diferent, per això és important recuperar aquesta creativitat i aprendre o reaprendre a pensar com un infant, a crear sense por, a no posar-nos limitacions i a fer tot el que ens apassiona. Però, què és el que hem de fer per eliminar els nostres límits?

1.Recuperar la capacitat d’aprendre

Els nens i nenes tenen una curiositat innata per les coses que els envolten, ho toquen tot i ho exploren tot. No deixen d’interessar-se per tot tipus de coses i gràcies a això la seva capacitat d’aprenentatge és molt gran.

2.Superar la por a equivocar-nos

La canalla no te por a l’error, aquesta por la van aprenent a poc a poc perquè se’ls inculca que és dolent. Però també és necessari tornar a aprendre que l’error ens pot proporcionar una experiència molt valuosa, que un error pot ser un èxit en si mateix.

3.Fer les coses amb passió

Desenvolupar el que ens apassiona i posar-li il·lusió a les coses que fem, millorarà molt els resultats que obtinguem. Potser si el treball que tenim no ens apassiona sigui hora de canviar-lo, de gaudir del que de veritat ens agrada i treballar.

4.Jugar

L’infant aprèn a jugar amb qualsevol cosa, des d’un simple cartró fins a un sofisticat telèfon mòbil, no cessen d’explorar-lo i de provar-lo. En canvi, els adults hem perdut aquesta capacitat de gaudir i de jugar per aprendre i contínuament ens diem coses a nosaltres mateixos que ens limiten com un “no puc” o un “no sóc capaç”.

“No importa quantes vegades t’equivoquis o amb quina lentitud progressis, segueixes estant molt per davant dels que no ho intenten.” -Anthony Robbi

També et pot interessar: Exercicis per a un cos amb metabolisme lent

PROVES DE FUNCIÓ RESPIRATÒRIA. ESPIROMETRIA. DIAGNÒSTIC A LA CLÍNICA

Les proves de funció respiratòria permeten analitzar com funciona el pulmó i les vies respiratòries i amb això diagnosticar el tipus i el grau de severitat de les malalties respiratòries.

Es tracta d’unes proves senzilles, on l’important és la col·laboració del pacient per seguir les instruccions que se li van indicant.

No requereixen estar en dejú. És molt important que no es prengui la medicació inhalada (esprais o nebulitzacions) des de la nit anterior a la prova (en general 12 hores anteriors). Llevat que el metge especifiqui el contrari, cap problema en general amb els medicaments orals.

Per a les proves de broncoprovocació o d’exercici s’ha d’evitar la ingesta de cafè o la realització d’exercici en les sis hores anteriors.

L’ESPIROMETRIA SIMPLE

L’espirometria simple és una prova senzilla i fàcil de realitzar. És indispensable per al diagnòstic d’algunes malalties com l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica i per seguir la seva evolució i resposta al tractament. (más…)

ELS LÍMITS SOLAMENT ESTAN A LA TEVA MENT (I)

“Tots els nens neixen artistes. El desafiament és que ho segueixin fent quan siguin grans.” – Pablo Picasso-.

 

Com i on es generen els nostres límits

Tothom neix amb una genètica que afavoreix que fem unes tasques millors que d’altres, això no vol dir que haguem de renunciar a les activitats que se’ns donen pitjor. Per tant, la genètica és l’origen primari dels nostres límits.

L’ambient en què ens movem, la nostra família, amics i educació són factors essencials que fan aflorar molts dels límits que ens auto-imposem sense pensar-ho per cap tipus de filtre reflexiu. Tots aquests factors influeixen en la manera en què descobrim els nostres talents i en com trobem activitats que ens apassionen ho potencien.

Pel que es refereix a l’educació, és important destacar que, si observem als nens, veurem que no tenen cap limitació en intentar qualsevol cosa que vulguin fer, perquè es creuen capaços de fer tot. Ken Robinson, educador i escriptor britànic, sosté que a mesura que anem creixent, el sistema educatiu ens va preparant pel “món real”. Però, que és el món real? Clarament no és el mateix ara que el de fa uns anys.

El problema és que el sistema educatiu actual no es va crear en l’època de la industrialització: un període en què es necessitaven molts especialistes en determinades disciplines relacionades amb la producció material. El preu de fomentar aquestes matèries, ho va pagar la creativitat en àrees com la música, l’escriptura, l’esport o la dansa.

Paradoxalment, en l’actualitat vivim en una societat completament diferent però l’educació segueix sent la de l’època de la industrialització. Així, gràcies al sistema educatiu estàtic el qual regeix, el que s’ensenya a les escoles és un altre factor que ens imposen els límits mentals que assumim.

Aquest artícle segueix a: Els límits solament estan a la teva ment (II)

LES LIMITACIONS ENS LES IMPOSEM NOSALTRES MATEIXOS

 

L’únic límit als nostres èxits futurs està en els nostres dubtes d’avui (Franklin D. Roosevelt). Nosaltres mateixos som els que decidim veure problemes on hi ha oportunitats i els que ens marquem límits abans d’intentar-ho en moltes ocasions.

Les nostres limitacions i els nostres èxits estaran basats moltes vegades en les expectatives que tenim respecte a nosaltres mateixos, sense adonar-nos que el que la nostra ment crea, el cos ho transforma en resultats. Com va dir Buddha: “Tot el que som és el resultat d’allò que hem pensat. La ment ho és tot. En el que pensem, ens convertim.”

Si nosaltres creem límits i barreres ens trobarem amb això. Pel contrari, si el que creem són oportunitats i “ilímits” (no límits)  i ho unim amb molt d’esforç, l’èxit arribarà. Al cap i a la fi l’oportunitat està en l’home, no en el treball. Per tant, som nosaltres els que hem de superar les tasques, no aquestes a nosaltres.

Tots ens enfrontem contínuament a grans oportunitats disfressades de problemes aparentment sense solució per tant, no és el que tu tens, sinó com ho utilitzes, el que marcarà la diferència en el que facis.

Mai et posis excuses o límits. No tens temps per això, perquè si utilitzes la teva energia d’aquesta manera, mai et quedarà energia per fer totes les coses que necessites fer, com superar els obstacles i arribar als teus objectius.

 

Aprèn a col·locar i treballar els abdominals en natació

No es tracta només de sortir guapo a les fotos. El CORE és el centre de qualsevol moviment humà i també de qualsevol estil de natació. Durant els pròxims deu minuts et recomano que «centris la teva atenció» en els consells que et dono per col·locar-te correctament dins l’aigua. Aconseguiràs no només millorar el teu nivell de natació, també milloraràs considerablement el to dels teus abdominals. (más…)