La OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix el terme “discapacitat” com una restricció o absència, deguda a una deficiència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins d’un marge que es considera normal per l’ésser humà.
En l‘àmbit de la Salut, la “minusvalidesa” és una situació poc propicia per a un individu determinat, conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que seria normal en el seu cas, en funció de l’edat, sexe i factors socioculturals.
Gràcies a l’organització social d’avui en dia, les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, reben unes atencions que resultarien impensables en altres èpoques o inclús en altres països més tercermundistes.
En l’àmbit aquàtic, a part de treballar la part física, cal destacar la importància que té la part emocional; tot i així, no són gaires les persones discapacitades que accedeixen a la pràctica d’activitat aquàtica i quan parlem d’activitat aquàtica no ens referim a fer piscines i piscines.
En general, la discapacitat física i/o mental, mitjançant la natació i amb un caire lúdic, pot potenciar la confiança en si mateix/a, ja que observa que la seva independència li dóna una mobilitat que fora de l’aigua seria impensable que tingués. De tota manera és important tenir en compte les diferents personalitats i capacitats d’aprenentatge d’aquestes persones.
Les sessions, tot i que són en grup, es treballa de forma molt individualitzada considerant les necessitats especials dels diferents alumnes; el tipus d’activitat que es realitza és el que en diem natació terapèutica. Les tècniques i mètodes que s’apliquen tenen sempre una estructura psicocèntrica (basada en l’alumne) i no logocèntrica (basada en continguts).
La disminució dels efectes de la gravetat redueix la resistència dels moviments globals del cos augmentant l’amplitud dels moviments. Veiem així com, per exemple, poden sentir-se alliberats/des de la cadira de rodes i imitar els moviments de caminar dins l’aigua. La sensació de benestar és absoluta, d’aquí que diem que el personal tècnic ha de ser una mica psicòleg i tractar i mimar als seus alumnes per fer-los veure que “ells/es poden”.
El personal tècnic ha de saber transmetre i alhora guanyar-se la total confiança per aconseguir dur a terme una bona programació. Aquesta ha de ser àmplia, divertida i sempre tenir com a finalitat el benestar de la persona per aconseguir una bona percepció de l’espai i una bona consciència corporal.
Pel que fa a les instal·lacions esportives, aquestes han d’estar adaptades per
atendre a aquest col·lectiu, ja sigui per discapacitat física o mental tenint un fàcil accés. Els vestidors han de ser apropiats disposant de dutxes amb cadires. Dins la piscina hi ha d’haver una cadira hidràulica per accedir a l’aigua sense haver de saltar. Doncs bé, elComplex disposa de tot això a les seves instal·lacions, a més, comptem amb un equip tècnic qualificat per al desenvolupament d’aquest tipus de sessions.
Recordem que qualsevol rehabilitació ha de comportar una millora en tots els sentits, sobretot pel que fa a l’aparell circulatori, respiratori, locomotor, cardiovascular però també en l’àmbit psicològic. Aquest tipus de rehabilitació aquàtica està encaminada a proporcionar una major independència a la persona afectada.
En definitiva, la natació en aquests grups de població especial, intenta ressaltar les potencialitats dels alumnes amb deficiències minimitzant les mancances de cadascun d’ ells/es.
Article de: Matilde Palau Tècnica especialista en poblacions amb necessitats especials i entrenadora personal d’elComplex.
