por sfelcomplex | Mar 12, 2018 | NOVETATS
Un article d’ONU Dones ressalta l’esport com un mitjà per «anotar punts per a la igualtat de gènere»
La pràctica de l’esport (ni que sigui en mode afeccionat) té grans beneficis en la salut física i mental, ja que promou el benestar, eleva la qualitat de vida, millora l’autoestima i inculca capacitats de lideratge, perseverança i treball en equip, entre tants altres profits. I a nivell professional, les dones en l’esport desafien els estereotips de gènere i es converteixen en font d’inspiració i model a seguir.
Avui dia les dones són més visibles que mai en l’esport. Mentre que en els Jocs Olímpics de 1900 a París, d’un total de 997 atletes només el 22 van ser dones; en l’actualitat la presència del gènere en competicions és fort. Per exemple, en les Olimpíades de 2012 de Londres va ser la primera vegada que hi va haver representació femenina en tots els esports del programa Olímpic i en Rio de Janeiro va haver-hi aproximadament 4700 dones competint, el que és un 45% del total d’atletes.
L’aportació de les dones és fonamental en tots els àmbits socials; perquè a més i tal com emfatitza l’esmentat organisme, les dones amplien les perspectives, aporten noves idees i innovacions i arriben a noves audiències. No obstant això, encara ha de recórrer un llarg camí abans d’afirmar que hi ha una igualtat d’homes i dones en l’esport.
(más…)
por sfelcomplex | Mar 5, 2018 | NOVETATS
Periòdicament en la comunitat esportiva es planteja un viu debat sobre els límits del rendiment esportiu, i cada vegada que un gran esdeveniment esportiu (Olimpíades, Campionats del Món…) ens proporciona l’alegria de nous rècords sorgeix la polèmica: ¿es podran batre indefinidament les marques o hi ha límits al rendiment esportiu?
La comunitat científica no és aliena a aquest debat tot i que, evidentment, els termes en què es planteja la discussió són particulars. Si entenem el rendiment esportiu com la interacció de multitud de factors de molt diversa índole que influeixen en els resultats esportius, podríem plantejar la hipòtesi que si aconseguim que tots aquests factors es desenvolupin per complet en tots i cadascun dels esportistes que competeixen, hauríem arribat al límit del rendiment esportiu i serien impossibles nous rècords. Diversos autors han treballat en aquesta línia i han profetitzat els temps que trigarien a batre els diversos rècords amb èxit dispar.
No obstant això, des de l’àmbit d’una revista especialitzada en Medicina de l’Esport i amb la nostra principal preocupació en la salut de l’esportista, l’àmbit del debat científic creiem que ha de ser un altre i que no ha d’estar exempt de components com l’ètica o la moral.
(más…)
por sfelcomplex | Feb 26, 2018 | NOVETATS, Sin categoría
L’esport no només és un assumpte de salut, també és una eina efectiva en l’educació dels nens, ja que a través d’ell es fomenten valors i habilitats de manera sana i divertida.
Practicar alguna disciplina física o fer exercici des d’edats primerenques serveix, segons la psicòloga infantil Annie d’Acevedo, no només per «activar totes les funcions cerebrals que són indispensables per al seu desenvolupament cognitiu general», sinó que «els ensenya una sèrie d’habilitats i coneixements que els seran de gran ajuda durant tota la seva vida». Els experts semblen coincidir que jugar futbol, bàsquet, tenis, beisbol o, en general, tenir una activitat física, esdevé un agent formatiu. «L’esport és una eina per a la formació, desenvolupament i millora de les capacitats físiques d’una persona i per al maneig adequat de si mateix en el seu entorn, permetent la interacció dels aspectes socials, emocionals i físics del benestar humà», diu Rodrigo Sandoval, coordinador d’esports de la Universitat dels Andes.
Per la seva banda, José Alfonso Martín, degà de la facultat d’educació física de la Universitat Pedagògica, considera que si bé els processos educatius es poden veure beneficiats per l’esport, aquests resultats no són automàtics i depenen del compromís de cada persona i de l’entorn en què aquestes es desenvolupen. «Cada estudiant és responsable d’una bona part de la seva formació i quan es tracta dels més petits, aquesta responsabilitat també recau en els adults que estan a càrrec», assegura Martín, per a qui l’ensenyament de l’esport pot servir per generar capacitats d’autoconeixement, disciplina, honestedat, tolerància, solidaritat, respecte, humilitat, treball en equip, pau i convivència.
Aquí algunes raons per les quals és important incloure l’esport en l’educació, segons experts en ensenyament esportiu i psicologia.
- Promou el desenvolupament i integració social
La pràctica esportiva engloba, en la seva essència, el joc en totes les seves manifestacions com un mitjà immillorable d’interacció amb els altres, aconseguint nivells d’integració que gairebé cap altra activitat pot arribar, amb tot el que això implica en la construcció de l’individu com a ésser social. En el joc no hi ha colors, races, credos o estrats i, en general, als estudiants esportistes se’ls inculca el respecte per les diferències entre les persones.
- Generar sentit de pertinença
Estar en un equip esportiu crea un sentit de pertinença i per tant d’identitat i força entre els joves en formació.
- Forma en valors i virtuts
L’esport és una eina apropiada per ensenyar a tots, però sobretot als més joves, valors i virtuts com justícia, lleialtat, superació, convivència, respecte, treball en equip, disciplina, responsabilitat i tolerància.
- Ajuda a la convivència
Normalment l’esport obliga els petits a treballar en equip, a col·laborar amb altres i a aprendre que la força està en la unió de molts.
- Estimula el cervell
El cervell dels nens, especialment, es necessita moure per aprendre. És més, el cervell aprèn i recorda més quan està en moviment. A més, l’exercici físic regula la segregació de tres neurotransmissors associats a una bona salut mental. Aquestes substàncies són la dopamina, la serotonina i norepinefrina. Fer exercici estimula la memòria i les funcions executives del lòbul frontal, de manera que els nens que ho fan amb regularitat identifiquen més de pressa els estímuls visuals i es concentren més que els nens passius.
- Eleva l’autoestima
Els nens que practiquen un esport o fan un exercici físic solen tenir més alta l’autoestima, pateixen menys depressió i ansietat. També els permet fer catarsi, en pegar-li, per exemple, a una pilota s’alliberen ràbies i frustracions reprimides, i això és sa.
- Forja la disciplina
Practicar esports de manera regular estimula la disciplina en general: els joves esportistes són més organitzats, estructurats i menys propensos a caure en mals hàbits. Es pot convertir en factor de desenvolupament personal. L’esport pot ser, i de fet així és, un factor de desenvolupament de la persona en esdevenir un estil de vida que condueix a l’individu a fer d’aquesta pràctica la seva vocació i professió, i fins i tot una oportunitat per abandonar certes realitats personals o socials .
- Redueix l’estrès
L’activitat física i esportiva és una teràpia no farmacològica efectiva per reduir l’estrès, els trastorns del son, depressió, ansietat i altres alteracions que sorgeixen al llarg de la vida. L’esport està relacionat amb el benestar psicològic i redueix els riscos de patir alguns problemes de salut, tant físics com mentals, com ara els estats de tensió i ansietat. A més posseeix un efecte ansiolític que millora els estats d’irritabilitat i agressivitat.
Font: http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-15601949
També et pot interessar: Obesitat infantil i activitat física
por sfelcomplex | Feb 19, 2018 | NOVETATS
Aquest artícle ve de: Els límits solament estan a la teva ment (I)
“Tot nen és un artista, perquè tot nen creu cegament en el seu propi talent. La raó és que no tenen cap por a equivocar-se. Fins que el sistema l’hi va ensenyant a poc a poc que l’error existeix i que deuen avergonyir-se d’ell.” –Ken Robinson-.
Què hem d’aprendre per superar els nostres límits?
Els nens i nenes no tenen por a experimentar, a pensar de forma diferent, per això és important recuperar aquesta creativitat i aprendre o reaprendre a pensar com un infant, a crear sense por, a no posar-nos limitacions i a fer tot el que ens apassiona. Però, què és el que hem de fer per eliminar els nostres límits?
1.Recuperar la capacitat d’aprendre
Els nens i nenes tenen una curiositat innata per les coses que els envolten, ho toquen tot i ho exploren tot. No deixen d’interessar-se per tot tipus de coses i gràcies a això la seva capacitat d’aprenentatge és molt gran.
2.Superar la por a equivocar-nos
La canalla no te por a l’error, aquesta por la van aprenent a poc a poc perquè se’ls inculca que és dolent. Però també és necessari tornar a aprendre que l’error ens pot proporcionar una experiència molt valuosa, que un error pot ser un èxit en si mateix.
3.Fer les coses amb passió
Desenvolupar el que ens apassiona i posar-li il·lusió a les coses que fem, millorarà molt els resultats que obtinguem. Potser si el treball que tenim no ens apassiona sigui hora de canviar-lo, de gaudir del que de veritat ens agrada i treballar.
4.Jugar
L’infant aprèn a jugar amb qualsevol cosa, des d’un simple cartró fins a un sofisticat telèfon mòbil, no cessen d’explorar-lo i de provar-lo. En canvi, els adults hem perdut aquesta capacitat de gaudir i de jugar per aprendre i contínuament ens diem coses a nosaltres mateixos que ens limiten com un “no puc” o un “no sóc capaç”.
“No importa quantes vegades t’equivoquis o amb quina lentitud progressis, segueixes estant molt per davant dels que no ho intenten.” -Anthony Robbi
També et pot interessar: Exercicis per a un cos amb metabolisme lent
por sfelcomplex | Feb 12, 2018 | NOVETATS
“Tots els nens neixen artistes. El desafiament és que ho segueixin fent quan siguin grans.” – Pablo Picasso-.
Com i on es generen els nostres límits
Tothom neix amb una genètica que afavoreix que fem unes tasques millors que d’altres, això no vol dir que haguem de renunciar a les activitats que se’ns donen pitjor. Per tant, la genètica és l’origen primari dels nostres límits.
L’ambient en què ens movem, la nostra família, amics i educació són factors essencials que fan aflorar molts dels límits que ens auto-imposem sense pensar-ho per cap tipus de filtre reflexiu. Tots aquests factors influeixen en la manera en què descobrim els nostres talents i en com trobem activitats que ens apassionen ho potencien.
Pel que es refereix a l’educació, és important destacar que, si observem als nens, veurem que no tenen cap limitació en intentar qualsevol cosa que vulguin fer, perquè es creuen capaços de fer tot. Ken Robinson, educador i escriptor britànic, sosté que a mesura que anem creixent, el sistema educatiu ens va preparant pel “món real”. Però, que és el món real? Clarament no és el mateix ara que el de fa uns anys.
El problema és que el sistema educatiu actual no es va crear en l’època de la industrialització: un període en què es necessitaven molts especialistes en determinades disciplines relacionades amb la producció material. El preu de fomentar aquestes matèries, ho va pagar la creativitat en àrees com la música, l’escriptura, l’esport o la dansa.
Paradoxalment, en l’actualitat vivim en una societat completament diferent però l’educació segueix sent la de l’època de la industrialització. Així, gràcies al sistema educatiu estàtic el qual regeix, el que s’ensenya a les escoles és un altre factor que ens imposen els límits mentals que assumim.
Aquest artícle segueix a: Els límits solament estan a la teva ment (II)
por sfelcomplex | Feb 5, 2018 | NOVETATS
L’únic límit als nostres èxits futurs està en els nostres dubtes d’avui (Franklin D. Roosevelt). Nosaltres mateixos som els que decidim veure problemes on hi ha oportunitats i els que ens marquem límits abans d’intentar-ho en moltes ocasions.
Les nostres limitacions i els nostres èxits estaran basats moltes vegades en les expectatives que tenim respecte a nosaltres mateixos, sense adonar-nos que el que la nostra ment crea, el cos ho transforma en resultats. Com va dir Buddha: “Tot el que som és el resultat d’allò que hem pensat. La ment ho és tot. En el que pensem, ens convertim.”
Si nosaltres creem límits i barreres ens trobarem amb això. Pel contrari, si el que creem són oportunitats i “ilímits” (no límits) i ho unim amb molt d’esforç, l’èxit arribarà. Al cap i a la fi l’oportunitat està en l’home, no en el treball. Per tant, som nosaltres els que hem de superar les tasques, no aquestes a nosaltres.
Tots ens enfrontem contínuament a grans oportunitats disfressades de problemes aparentment sense solució per tant, no és el que tu tens, sinó com ho utilitzes, el que marcarà la diferència en el que facis.
Mai et posis excuses o límits. No tens temps per això, perquè si utilitzes la teva energia d’aquesta manera, mai et quedarà energia per fer totes les coses que necessites fer, com superar els obstacles i arribar als teus objectius.
