Característiques i peculiaritats:
Com sabeu, els beneficis de practicar la natació són molt diversos, sent a més una de les modalitats esportives més completes que hi ha. Diverses tècniques i exercicis que s’han anat millorant amb el pas dels anys, tenen un mateix denominador comú: parteixen d’un dels 4 estils de natació “oficials”.
Avui parlem d’ells, i és que són aquests 4 els únicament reconeguts i regulats per la FINA (Federació Internacional de la Natació), conformant a més les categories que solen distingir-se en diverses competicions.
En què es basen i quines diferències hi ha entre cadascun dels estils de natació?
Estil crol o estil lliure: l’estil de natació més conegut.
El seu nom prové de la paraula “crawl”, que significa *reptar. Sens dubte, per la seva senzillesa, es tracta d’un dels estils de natació més coneguts i practicats per aquells afeccionats que no són professionals, sent a més el que més músculs del cos implica en la seva pràctica i el que exigeix una coordinació òptima amb la respiració.
Quina és la manera correcta de practicar-ho?
Amb el cos estirat boca avall, mentre es realitza una braçada per l’aire i el braç contrari ho fa per sota de l’aigua, s’aspira aire per, a continuació, quan s’alternin els braços, exhalar l’aire sota de l’aigua. Tot això, acompanyant-ho de la batuda de crol.
Com a curiositat, sol ser el primer dels estils de natació que se’ls ensenya als petits a manera d’introducció en el medi aquàtic.
Estil braça: la importància de les cames i la puntada.
En el també anomenat “estil pit”, el més lent de tots, preval la sincronització entre braços i cames, treballant sobretot, la flexibilitat dels músculs.
La seva característica principal?, l’impuls. Aquest es produeix pel moviment – sincronitzat – d’espatlles, malucs i cames, al costat de la braçada, sempre per sota de l’aigua: després d’agafar aire en la superfície, exhalarem en submergir-nos de nou.
Aquest estil de natació, tal com veurem, ha evolucionat posteriorment en el conegut com a papallona.
Estil papallona: l’evolució.
És el més “modern” de tots els estils de natació, sorgint com una evolució de la braça, al voltant dels anys 50.
És considerat el més complicat a causa de la gran coordinació i força que exigeix: el moviment dels braços, seguint la tècnica del crol, es realitzarà en paral·lel; mentrestant, les cames i el cos ho acompanyaran amb un moviment en forma de «S», coneguda comunament com “la puntada del dofí”.
Estil esquena: el *crol *cap amunt.
Es caracteritza pel moviment intercalat dels braços, acompanyat de les puntades de les cames. En estar en aquesta posició, les espatlles realitzen una rotació particular durant tota la pràctica. Pels seus beneficis per a l’esquena i per com ajuda a la correcció postural, ho converteixen en un dels estils de natació estrella per a aquells que pateixen d’alguna molèstia a la zona.
I per resumir tota aquesta informació, anem a veure-la en aquesta senzilla taula comparativa:
També et pot interessar: Perquè la natació pot ser l’exercici més complet
