Periòdicament en la comunitat esportiva es planteja un viu debat sobre els límits del rendiment esportiu, i cada vegada que un gran esdeveniment esportiu (Olimpíades, Campionats del Món…) ens proporciona l’alegria de nous rècords sorgeix la polèmica: ¿es podran batre indefinidament les marques o hi ha límits al rendiment esportiu?
La comunitat científica no és aliena a aquest debat tot i que, evidentment, els termes en què es planteja la discussió són particulars. Si entenem el rendiment esportiu com la interacció de multitud de factors de molt diversa índole que influeixen en els resultats esportius, podríem plantejar la hipòtesi que si aconseguim que tots aquests factors es desenvolupin per complet en tots i cadascun dels esportistes que competeixen, hauríem arribat al límit del rendiment esportiu i serien impossibles nous rècords. Diversos autors han treballat en aquesta línia i han profetitzat els temps que trigarien a batre els diversos rècords amb èxit dispar.
No obstant això, des de l’àmbit d’una revista especialitzada en Medicina de l’Esport i amb la nostra principal preocupació en la salut de l’esportista, l’àmbit del debat científic creiem que ha de ser un altre i que no ha d’estar exempt de components com l’ètica o la moral.
L’esport d’alt rendiment requereix una professionalització on el seu objectiu principal no hauria d’estar fixat només en l’obtenció de resultats esportius espectaculars i sorprenents, sinó també, considerar de quina manera s’han obtingut, quin preu s’ha pagat – i no ens referim al monetari- i quines són les consesqüències que portarà a llarg termini per a l’esportista l’obtenció d’aquests resultats esportius. Totes aquestes variables, freqüentment oblidades també s’haurien de considerar quan s’estableixen els objectius de la carrera professional d’un esportista.
Evidentment hi ha límits per al rendiment esportiu; els mitjans econòmics, els materials esportius, les tècniques d’entrenament, la medicina i ciències aplicades a l’esport, tots tenen un marge de millora que tard o d’hora s’esgotarà. No obstant això, altres límits al rendiment esportiu, com ara la salut de l’esportista, no només no haurien d’obviar-se, sinó que haurien de ser dia a dia revisats perquè l’obtenció dels rècords no sigui a costa de la salut de l’esportista.
Font: Comitè Editorial Revista Andalusa de Medicina de l’Esport
També et podria interessar: Les limitacions ens les imposem nosaltres mateixos
