Terry Fox (Canadà 1958 – Canadà 1981), va ser un jove que jugava a bàsquet. Quan, amb tan sols 18 anys li van diagnosticar un càncer que li va començar al genoll, ell va seguir jugant en cadira de rodes.
Aquesta prematura i trista notícia no va ensorrar la seva afició (fins i tot arribant a guanyar tres campionats nacionals). És més, amb la idea de recaptar fons per a la investigació de la malaltia i amb ajuda d’una cama ortopèdica, es va dedicar a córrer maratons.
Amb aquesta idea, va arribar a estar corrent una marató diària durant més de 4 mesos. Pràcticament, a l’estil de Forrest Gump recorrent el país sense deixar de córrer.
Si saps que córrer una marató és una tasca molt dura (encara que actualment sembla que tothom les corri, fins i tot més llargues i per la muntanya), imagina’t una diària durant tants mesos. I amb la dificultat de la malaltia i de la cama ortopèdica.
Posteriorment, la seva motivació personal el va portar a emprendre el projecte de la Marató de l’Esperança. Aquest altre projecte de recaptació de fons, consistia a recórrer ni més ni menys que 8.000 km. Des de Terranova (Canadà) fins a Victòria (Columbia Britànica, Canadà).
Desgraciadament, la malaltia es va acarnissar amb ell quan portava la meitat del recorregut i va haver d’abandonar. I poc després, moria.
Però, el seu exemple i la seva lluita segueixen vius.
És possible seguir la seva historia a través d’una pel·lícula i un documental:
- Documental: https://www.youtube.com/watch?v=H2F9LbF_pF0
- Pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=PPcXMg3E9KQ
Potser també et pot interessar:
