El diagnòstic de la síndrome de les cames neguitoses o inquietes és clínic i es basa en la presència de quatre criteris diagnòstics essencials:
- La necessitat irresistible de moure les cames, normalment acompanyada d’una sensació molesta a elles.
- Inici o empitjorament dels símptomes amb el repòs o en romandre ficat al llit o assegut.
- Millora o cessament dels símptomes després de moure les cames.
- Aparició o predomini dels símptomes durant la tarda o la nit.
La seva incidència és relativament freqüent síndrome. Es calcula que afecta aproximadament al 3-15% de la població general i és més freqüent en les dones. Pot començar a qualsevol edat i va en augment, encara que es presenta principlament a partir dels 40 i els 50 anys.
El tractament dependrà de quines són les possibles causes, per exemple, administrant ferro quan s’evidencia una disminució de les acumulacions de ferro en sang. D’altra banda, el tractament per causes idiopàtiques són els fàrmacs dopaminèrgics (ropirinol, rotigotina, pramipexole o levodopa)
Les alternatives són determinats fàrmacs antiepilèptics com la gabapentina, pregabalina, topiramat o la carbamazepina. En tercera línia s’aconsellen fàrmacs opicacis com l’oxicodona.
Font: Clínica Universidad de Navarra
Aquest artícle segueix a: La Síndrome de cames inquietes (causes i símptomes)
