L’entrenament als 20, als 30, als 40….

Quantes flexions seguides ets capaç de fer sense cansar-te? Diga’ns quantes i et direm la teva edat. Això és el que hauries de ser capaç de fer en cada dècada, t’expliquem com entrenar, ja tinguis 20, 30, 40 o hagis passat la barrera dels 50!

Evidentment, no és el mateix entrenar als 20 que als 60. Des de Virgin Active han elaborat una llista dels exercicis que hauries de poder fer en cada dècada per considerar que tens el mínim de condició física que és saludable. Tu pots?

Als 20

  • Córrer 5 quilòmetres en 30 minuts.
  • 20 burpees seguits.
  • Aguantar una planxa durant 60 segons.

Als 30

  • Córrer un quilòmetre i mig en menys de 9 minuts.
  • Aguantar una planxa lateral 45 segons.
  • Aixecar des del terra al maluc una càrrega igual al 50% del teu pes.

Als 40

  • Esprint de 60 segons.
  • 10 flexions seguides.
  • Tocar-te còmodament els dits dels peus sense flexionar els genolls.

Als 50

  • Córrer a ritme moderat durant 10 minuts.
  • 5 burpees sense pausa.
  • Asseure’t amb les cames creuades al terra i aixecar-te sense usar les mans.

Als 60

  • Caminar tots els dies 10.000 passos.
  • 12 sentadillas seguides.
  • Tocar-te els dits de les mans per darrera l’esquena amb un braç per l’espatlla i l’altre per sota.

Als 70

  • Caminar quilòmetre i mig en menys de 15 minuts.
  • Pujar còmodament 10 graons en menys de 30 segons.
  • Aixecar-te 12 vegades seguides d’una cadira sense usar les mans.

L’ESPORT A CADA DÈCADA

→ Entrenament als 20 

L’objectiu és millorar la condició física al mateix temps que preparem al nostre sistema músculoesquelètic per afrontar gestos quotidians on ens hi trobarem cada dia.

Per aquesta raó, és convenient que no focalitzis el teu entrenament en la utilització de màquines pensant que són més segures, resulta molt interessant utilitzar el pes lliure incloent patrons de moviments que succeeixen en la teva vida quotidiana o esportiva: sostenir càrregues amb estabilitat, treballar la musculatura antigravitatòria, involucrar al core, etc.

Solament aeròbic no funciona

L’opció més interessant en aquesta dècada per a la dona és sens dubte incloure també un programa de força. A més d’aconseguir millors beneficis a nivell físic s’evitarà alguna cosa tan important com la caiguda dels estrògens i, sobretot, servirà de gran estímul per prevenir alteracions específiques de la dona, com l’osteoporosi.

→ Entrenament als 30

A la fi de la dècada dels vint i principi de la trentena es presenten els majors valors de capacitat funcional. El cos funciona a ple rendiment a nivell fisiològic i muscular, malgrat això la dècada dels trenta suposen el punt d’inflexió a partir d’on comença l’inevitable procés involutiu, és el principi de l’envelliment. La bona notícia és que representa una etapa que podem perllongar a nivell físic i mantenir durant gairebé tota la dècada el nostre millor estat de forma. En aquesta etapa es poden observar persones que es conserven molt bé físicament i demostren una gran capacitat funcional, mentre unes altres, generalment per portar vides sedentàries, es veuen immersos en un procés d’envelliment accelerat on a més dels canvis estètics, apareixen alteracions en el sistema musculo-esquelètic que disminueixen la qualitat de vida.

És una etapa on l’exercici físic i portar hàbits saludables resulten una inversió en qualitat de vida per a les següents dècades, ja que mantenir elevada aquesta capacitat funcional suposarà un descens més lent i menys acusat de tot procés d’envelliment, forma física i canvis corporals, al llarg d’aquesta dècada i les següents.

No entrenis més, sinó el necessari

En aquesta dècada hem de ser conscients de les nostres possibilitats motrius i és necessari guardar un equilibri entre l’exercici a intensitats elevades i el risc d’alteracions. Ja no tenim 20 anys, comprovarem com el nostre organisme potser accepti càrregues d’entrenament similars a la dècada anterior però no obstant això, no succeeix el mateix amb la recuperació, triguem molt més a recuperar-nos. A l’hora de fer exercici podem i hem d’apostar per la intensitat elevada i la potència. Ben plantejat i programat, els treballs de força es convertiran en la millor eina per mantenir la capacitat funcional, conservar la massa muscular i mantenir elevat el cost metabòlic. També són una bona opció els mètodes com el HIIT o el Tabata.

→ Entrenament als 40

Els quaranta marquen la dècada de caiguda de la capacitat funcional, la condició física disminueix progressivament, apareixen els canvis estètics de maduresa, sobrepès, canvis posturals i petites xacres que generen la denominada «crisi dels quaranta». L’objectiu és minimitzar tot el possible els efectes de l’envelliment adaptant-se amb l’entrenament i l’alimentació a les noves condicions que l’organisme presenta a partir d’aquesta dècada. Si en la dècada anterior es podia mantenir la càrrega d’exercici amb una recuperació més lenta, en aquesta etapa ja s’acusa una disminució del rendiment, no és possible mantenir les càrregues elevades ja que la capacitat funcional disminueix significativament, no solament a nivell físic sinó també en les capacitats motrius. El plantejament és un entrenament intel·ligent; no entrenar molt, ni fort, sinó prou per aconseguir millores.

Aposta per l’aeròbic però no deixis la força

És important que es mantinguin continguts de treball de força, no solament per salut articular, sinó també per mantenir un elevat cost metabòlic i afavorir el rendiment a nivell cardiovascular com a complement.

→ Entrenament als 50

És en aquesta dècada quan apareixen les molèsties en columna i maluc unides a desequilibris musculars que acaben modificant la postura. Per combatre-ho, és aconsellable introduir treball de autocàrrega amb estabilitzadors de maluc i cintura escapular. Una forma de tonificar però al mateix temps millorant la postura.

→ Entrenament als 60

A partir dels cinquanta, al sistema músculoesquelètic li costa cada vegada més vèncer per força de la gravetat. Es comencen a adoptar postures cifòticas, a perdre talla, apareix una economia de l’esforç en els gestos motrius i compensem amb altres estructures o limitant el recorregut articular, ja sigui en els gestos quotidians o esportius (per exemple, arrossegant els peus).

El treball de força i control postural ha de centrar-se en la musculatura denominada antigravitatòria. Exercicis d’extensió de genoll, maluc i columna han demostrat proporcionar no solament força, sinó ser capaces de canviar patrons de flexió a extensió. D’altra banda, s’ha demostrat que el treball de força excèntrica, com baixar graons, aconsegueix beneficis motrius i de millora de la capacitat de força. En els exercicis proposats, és convenient posar èmfasi en la fase excèntrica, descendint de forma molt lenta i controlada.

Tinguis 30, 40 o 50, tens l’oportunitat de triar com desitges viure quan arribi el final del teu cicle vital.

«Font: Sportlife»

Pilates Battle

El passat dimarts 25 de Juliol els grups de Pilates de dimarts-dijous de les 20h i les 21h van fer una competició molt divertida per la que lluitaven per… «El carbassó albí»

Quina millor forma d’acomiadar-nos abans de les vacances que amb una divertida competició de Pilates. El nostre tècnic Xavi va ajuntar els grups de l’activitat fent 2 equips: «Acer blau» i «Iñaki i les guerreres de la nit».

L’equip que millor realitzaba els exercicis de Pilates i més aguantaba acumulaba punts. Va ser una divertida i ajustada competició. De tal manera que finalment el guanyador va ser: «ACER BLAU»!!!!!

Si vols veure l’Àlbum de fotos fes click aquí.

Que tingueu molt bones vacances i… tornem al Setembre!!!!

Entrenament de natació amb aletes

L’antiga idea que el nedador només es desenvolupa de cintura cap amunt ja ha desaparegut, sempre i quan es realitzin exercicis per a compensar el teu cos quan vas a la piscina a entrenar. Utilitzant aletes no només les cames i els braços es desenvoluparan sinó que també el teu abdomen recuperarà el to muscular.
Les aletes no només serveixen per a bussejar al mar i per a nedar més ràpid a la piscina sense cansar-se, que no és poc! Nedar amb aletes és un important complement per a l’entrenament, que en funció del tipus d’aleta t’ajudarà a aconseguir uns beneficis o altres.

Tipus d’aletes:

Aleta de Pala Llarga (PL)
S’utilitza per a bussejar, natació amb aletes i per a salvament i socorrisme.
Quins beneficis tenen?

  • Permet recórrer llargues distàncies amb pocs moviments.
  • Millora la força del tren inferior.

– Aleta de Pala Mitja (PM)
Com indica el seu nom, és un terme mig, serveix tant per a iniciar-se al busseig com per iniciar-se a la natació
Quins beneficis tenen?

  • Permet recórrer distàncies mitges amb cada cop de peu.
  • Permet nedar durant més temps a qualsevol intensitat.
  • Facilita a nivell inicial l’execució de molts exercicis de força al tren inferior.
  • Millora de forma bàsica la força del tren inferior

– Aleta de Pala Curta (PC)
És la pala més utilitzada a natació. Del peu surt poca superfície d’aleta. Les podreu trobar a les Zones Aquàtiques d’elComplex.
Quins beneficis tenen?

  • Millora de forma específica la força del cop de peu, perquè suposa una sobrecàrrega mitjana però permet mantenir la coordinació correcte.
  • Ajuda l’aprenentatge i desenvolupament de la tècnica de natació.
  • Permet nadar molta més distancia de forma correcta amb independència de la intensitat que necessitis portar.

Per tant, per quina decantar-nos?
Si volem fer natació únicament, sens dubte la més recomanable és fer-ho amb una de Pala Curta. Els efectes són semblants als de la Pala Mitja, però, els efectes sobre la coordinació i per tant el sistema nerviós, són molt més positius amb pales curtes que amb qualsevol altre.

Què es millora?

  • La resistència aeròbica a nivell d’eficiència cardíaca i resistència de força a nivell global en períodes de mitja i llarga duració.
  • Efecte «crema-greixos».
  • Millora la posició corporal dins l’aigua.
  • Augment de la resistència muscular del tren inferior.
  • Augment de resistència de la zona muscular del core.
  • Desenvolupament de la resistència aeròbica a nivell d’eficiència cardíaca.
  • Millora de la tracció dels braços amb la millora postural de la natació

NOTA: Podrem començar a entrenar doblant la quantitat de metres que acostumem a fer sense aletes. Si augmentem la intensitat de les repeticions, anirem treballant a nivell muscular en les zones metabòliques que correspongui. Això és resistència a la força mixta i si augmenten més, resistència anaeròbica.

Diferència PC i PM:
Pala Curta: Per aplicar més velocitat
Pala Mitja: Per aplicar més força

Crònica del Campionat d’Espanya de Waterpolo INFANTIL FEMENÍ

CRÒNICA DEL CAMPIONAT D’ESPANYA DE WATERPOLO INFANTIL FEMENÍ

 

Un altre campionat, aquest cop, a nivell estatal, contra els millors equips de tot Espanya. Fase de grups…..WP Zaragoza i Leioa: molta diferència al marcador, però no és una diferència únicament de nivell, és una diferència de nivell i intensitat, els inicis dels dos partits van ser indicatius del que seriem capaces de fer. Els ulls de les jugadores lluïen les ganes de medalla.

I a quarts el Sabadell… i aquest cop sí, aquest cop no es podia escapar, i dit i fet, victòria indiscutible, fruit de l’ambició, però també de la convicció d’una manera fer, fixem unes marques, fixem unes posicions, i a partir d’aquí busquem el desordre a la defensa rival, la piscina plena, la gent animant, tothom remant a favor, passem per sobre del Sabadell.

I anem a semis, contra el millor equip sense cap mena de dubte, d’aquesta fase final de la temporada: Sant Andreu.

Nervis, tensió, repàs tàctic i tècnic, la piscina més que mai plena amb les dues afeccions, tot preparat, no fem les marques que havíem acordat, no seguim el guió defensiu, 3 a 0 en contra, el món ens queia a sobre……o no: EQUIP, ORDRE, CREURE I CREAR; recuperem les marques, i pas a pas, poc a poc, empatem, la piscina és una olla a pressió i ens posem per davant, però no aconseguim posar-nos de dos, i després de parar un penal, de fer dues defenses bones, un parell d’errors fan que el Sant Andreu molt atentes i ambicioses, ens empaten i es posen per davant. Gran desil·lusió, gran decepció, però un partidàs, una implicació i experiència brutal per a tothom, però per sobre de tot aquestes noies van demostrar que sabem jugar i que sabem guanyar.

I quedava, el millor i el pitjor al mateix temps, lluitar pel bronze; a més contra un equip que venia amb il·lusió i ganes, que per a ell ja era un premi estar a les medalles, i nosaltres en canvi, creiem, crec i creuré sempre, que el nostre lloc era a la final per l’or.

Però una final és una final, sempre, ja sigui per l’or o el bronze, i un equip ha de voler més sempre i així ho van fer, partit lleig, trabat, dur, molt estratègic i psicològic. Tant dur i complicat, que un cop ens posem a dos, el marcador no es mou, crec, que en casi tres parts, finalment el Terrassa es posa a 1, però d’aquí no el deixem passar, la medalla era nostra, i així ho vam fer.

Un just campió, el Sant Andreu, que felicito de tot cor, amb una gran feina del Javi Belmonte.

Però una grandíssima final de temporada la nostra, de veritat, tots els elogis són pocs cap a les “meves jugadores” i el seu esforç diari per entendre, acceptar i acatar la meva manera de treball. Gràcies a totes. I gràcies un cop més als meus companys de feina, delegats i pares. Un primer any per emmarcar.

  1. ELENA SIERRA.
  2. IRENE CERRATO
  3. CELIA OCHOA
  4. ANAILY HERAS
  5. NORA ABELLAN
  6. AIDA ORTEGA
  7. LUCIA GARCIA
  8. ANNA MARCOS
  9. MARINA HERRERO
  10. CARLA LAGARES
  11. JULIA LARA
  12. ANDREA LORCA.

Carles Domingo, entrenador de l’equip de Waterpolo Infantil Femení al CNSF

Parlem de la Tendinitis

La Tendinitis

Molts de vosaltres veniu a les nostres instal·lacions i sobretot a la piscina perquè patiu de tendinitis. Aquí us donem una mica d’informació per saber més d’ella i ajudar-vos a millorar-la.

El primer que cal esmentar és que el terme apropiat seria “tendinopatia” i no pas tendinitis, ja que si parlem de tendinitis ens referim a una inflamació i de vegades no és això el que teniu. Per tant aclarim les diferents formes en funció de la localització del dolor:

  • Tendinosi: dolor localitzat en el cos del tendó.
  • Entesopaties: dolor localitzat a les insercions.
  • Paratenonitis: dolor localitzat en els annexes del tendó. Aquestes són les veritables lesions inflamatòries i, entre elles destaquem la peritendinitis, la tenosinovitis i la bursitis. Per tant, cal que pregunteu al metge on està localitzat el focus de dolor.

El tendó és un teixit conjuntiu molt poc vascularitzat que serveix per unir l’os i el múscul. És una estructura viva, s’altera, es regenera i es repara. Per tant, estem de sort. Amb una bona feina, ben dirigida i estructurada, podem millorar. Pels que feu esport moderadament, cal que tingueu en compte:

  1. Què és de vital importància escalfar abans d’iniciar la nostra rutina d’entrenament. Podem fer-ho per auto massatges, mobilitzacions articulars i exercicis globals més dinàmics.
  2. Una recuperació entre dues sessions. Aquí afegiríem, una alimentació òptima que cobreixi la recuperació dels tendons, així com una correcta hidratació (recuperació passiva).
  3. Una bona planificació de les sessions. No hem de pensar què per treballar molt, ens recuperarem abans, ni tampoc que treballar ràpid ens beneficia. Pregunteu als nostres tècnics i planifiqueu bé la vostra feina, el vostre cos us ho agrairà.

Possibles causes de les tendinopaties

  1. Fregues repetitives. Deguts a moviments quotidians repetitius (manipulació d’objectes, treball d’oficina, treball en cadena…) i al fer exercici, com córrer llargues distàncies, en treballs de musculació…etc
  2. Contusions tendinoses. Pensem en esports de contacte com el rugbi  o la lluita. També en contusions degudes a caigudes.
  3. Tracció excessiva per sobrecàrrega o sobrepès.

Una alimentació irregular, junt amb esforços intensos, provoquen un desequilibri  de les mucoses intestinals, el que fa que passin molècules grans (el gluten i la caseïna) i altres toxines al torrent sanguini i provoquen desajustaments musculars de caire inflamatori.

D’altra banda, l’estrés oxidatiu també allibera radicals lliures que afavoreixen l’aparició d’una inflamació tendinosa. Per concloure aquest apartat, us aconsellem que cuideu la vostra alimentació (dieta mediterrània i especialment la dieta alcalina) perquè ajudi a neutralitzar l’excés de radicals lliures i equilibri el nostre sistema immunitari. Si afegim que prenem antiinflamatoris per combatre el dolor, formem aleshores , un cercle viciós, difícil de combatre. Per apaivagar la inflamació tendinosa, es necessari doncs:

  • Hidratar-se correctament i de forma regular.
  • Consumir molta fruita i verdura ja que són alcalinitzants.
  • Reduir  aliments que afavoreixin la permeabilitat dels intestins  (pa, pastes, galetes, pizzes, aliments industrials i làctics).
  • Reparar la mucosa intestinal fent una cura de probiòtics o aliments i begudes fermentats (kimchi, kefir, miso o sucs de verdures lacto fermentats).

Veieu les següents imatges d’exercicis per millorar la tendinosi:

Qualsevol dubte que tingueu, adreceu-vos al nostre personal tècnic i ben segur que us ajudaran. Això si, pregunteu-li bé al metge què teniu i què podeu fer i què no. Coneixeu bé el que teniu que entre tots, millorarem la vostra qualitat de vida.

Article proporcionat per: Matilde Palau, Màster professional en medicina esportiva