S’han esgotat tots els qualificatius per parlar de la càntabra Ruth Beitia, l’atleta espanyola més gran de la història de l’atletisme nacional, i que ho ha guanyat tot com a esportista professional del primer nivell. Primera atleta espanyola a guanyar la IAAF Diamond League (2015) i primera esportista femenina espanyola en penjar-se una medalla d’or olímpica en atletisme en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016.
Veieu aquí un vídeo sobre ella: https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=WfVaNgD9y3c
Però en tot el seu extens palmarès, digne de treure’s el barret, per Ruth Beitia hi ha un abans i després. Després dels Jocs Olímpics de Londres 2012, l’atleta càntabra va decidir retirar-se de l’escena competitiva com a atleta d’elit, però la motivació, les ganes de donar-ho tot, superar-se, i la seva passió per l’esport la van fer tornar per ocupar el lloc que mereixia ocupar , i convertir en realitat els somnis de qualsevol atleta professional: aconseguir la glòria de la medalla d’or en unes Olimpíades.
«Jo no vaig triar el salt d’alçada, va ser el salt d’alçada que em va triar a mi. I no hi ha fórmules secretes per assolir l’èxit en l’esport, només ganes i molt d’esforç i sacrifici», matisa Ruth Beitia, qui també recalca la necessitat de comptar amb un «material tècnic de qualitat t’aporta una confiança i una seguretat en tu mateixa increïble».
Font: Mundo Trinning
Potser també et pot interessar: Esport i superació
