por sfelcomplex | Sep 12, 2017 | FITNESS
Un complet exercici per cremar greixos
Pot semblar un joc de nens, però no ho és. Saltar a corda és un dels exercicis més complets que existeixen. A més, és una activitat que es pot practicar gairebé en qualsevol lloc, amb un cost mínim i amb poques possibilitats de lesionar-se. Però no et confiïs, saltar a la corda també requereix la seva tècnica.
Tots ho hem fet de nens alguna vegada, potser per això, el subestimem. Però aquest exercici cada vegada té més adeptes a causa dels seus nombrosos beneficis i als seus avantatges. 
És fàcil, barat i la corda és lleugera de transportar, de manera que podem practicar-lo allà on anem. Saltar a corda és un dels exercicis que se solen incloure en els entrenaments intervàl·lics d’alta intensitat (HIIT). Saltar a corda augmenta les pulsacions en molt poc temps, tonifica els músculs i accelera el metabolisme de manera que l’efecte crema greixos continua hores després d’haver finalitzat l’entrenament. Alguns esportistes l’utilitzen per escalfar, tot i que és un excel·lent exercici aeròbic per aprimar-se.
És també un bon exercici per entrenar la coordinació, i, tot i que sembla que les cames són les que més es beneficien de l’activitat, el moviment que es realitza en saltar incideix en tot el tren superior compost per braços, abdomen, tronc i pectoral. Pel que fa al tren inferior, els bessons i turmells són els que més treballen però també els quàdriceps hi participen. A més, aquesta activitat comporta menys impacte que córrer, ja que el salt no recau sobre el taló sinó en els dits i en la meitat del peu.
Encara que pugui semblar fàcil, és molt exigent a nivell de coordinació i també necessita depurar la tècnica per no lesionar-se. En ser tan exigent, les sessions han de ser molt curtes. Sèries d’un minut com a màxim, descansant 30 segons entre cadascuna d’elles. Practicant tres vegades a la setmana, els resultats apareixeran en poc temps.
També et pot interessar: Swing de Kettlebell
por sfelcomplex | Sep 8, 2017 | NUTRICIÓ
Quins són els seus beneficis per a la salut?
En tot parlarem de la poma com a fruita natural, però hi ha altres productes derivats com ara la sidra de poma, les melmelades o les compotes.
És una fruita molt rica en minerals com el fòsfor, el calci, el potassi i el sodi. A més, ens aporta moltes vitamines, com la C, A i del complex B.
- Facilita la digestió. Estimula el funcionament de les glàndules salivals i gàstriques i és molt recomanable en cas de patir úlceres d’estómac o acidesa. A més, es considera diürètica, calmant i desinflamant. En general, hauria d’ajudar a prevenir el restrenyiment pel seu contingut en cel·lulosa, però hi ha molts casos on no es recomana pel seu poder astringent (cada persona hauria de valorar quin efecte li produeix en el seu cos).
- Es recomana també per evitar càlculs renals i hepàtics, malalties de cor, el reuma i malalties de la pell.
Per tot això, el consumir una poma diària podria resultar molt beneficiós per a la teva salut. Per anar bé consumir-la ben rentada, però amb la pell; ja que és on es troben la majoria dels nutrients. Hi ha moltes opcions diferents per poder introduir-la en la nostra alimentació:
- Com a peça de fruita, en el berenar o a mig matí.
- D’aquí a un smoothie, juntament amb altres fruites o verdures. Exemple de recepta: Síndria, poma, pera i gingebre.
- Com un ingredient més dins d’una amanida. Per exemple: 50 g Canonges, 50 g Ruca, 30 g Nous, 100 g Poma, 50 g Formatge de Burgos.
- En tot tipus de guisats o menjars: llombarda cuita, ofegada amb poma i pinyons; cuixes de pollastre al forn amb ceba i poma picada …
Sempre és més recomanable consumir-la en cru millor que cuinada, ja que d’aquesta manera mantenim millor les propietats nutricionals de la poma, principalment les vitamines.
També et pot interessar: Tres raons per prendre sempre fruita en el desdejuni
por sfelcomplex | Sep 5, 2017 | Sin categoría
Característiques i peculiaritats:
Com sabeu, els beneficis de practicar la natació són molt diversos, sent a més una de les modalitats esportives més completes que hi ha. Diverses tècniques i exercicis que s’han anat millorant amb el pas dels anys, tenen un mateix denominador comú: parteixen d’un dels 4 estils de natació “oficials”.
Avui parlem d’ells, i és que són aquests 4 els únicament reconeguts i regulats per la FINA (Federació Internacional de la Natació), conformant a més les categories que solen distingir-se en diverses competicions.
En què es basen i quines diferències hi ha entre cadascun dels estils de natació?
Estil crol o estil lliure: l’estil de natació més conegut.
El seu nom prové de la paraula “crawl”, que significa *reptar. Sens dubte, per la seva senzillesa, es tracta d’un dels estils de natació més coneguts i practicats per aquells afeccionats que no són professionals, sent a més el que més músculs del cos implica en la seva pràctica i el que exigeix una coordinació òptima amb la respiració.
Quina és la manera correcta de practicar-ho?
Amb el cos estirat boca avall, mentre es realitza una braçada per l’aire i el braç contrari ho fa per sota de l’aigua, s’aspira aire per, a continuació, quan s’alternin els braços, exhalar l’aire sota de l’aigua. Tot això, acompanyant-ho de la batuda de crol.
Com a curiositat, sol ser el primer dels estils de natació que se’ls ensenya als petits a manera d’introducció en el medi aquàtic.
Estil braça: la importància de les cames i la puntada.
En el també anomenat “estil pit”, el més lent de tots, preval la sincronització entre braços i cames, treballant sobretot, la flexibilitat dels músculs.
La seva característica principal?, l’impuls. Aquest es produeix pel moviment – sincronitzat – d’espatlles, malucs i cames, al costat de la braçada, sempre per sota de l’aigua: després d’agafar aire en la superfície, exhalarem en submergir-nos de nou.
Aquest estil de natació, tal com veurem, ha evolucionat posteriorment en el conegut com a papallona.
Estil papallona: l’evolució.
És el més “modern” de tots els estils de natació, sorgint com una evolució de la braça, al voltant dels anys 50.
És considerat el més complicat a causa de la gran coordinació i força que exigeix: el moviment dels braços, seguint la tècnica del crol, es realitzarà en paral·lel; mentrestant, les cames i el cos ho acompanyaran amb un moviment en forma de «S», coneguda comunament com “la puntada del dofí”.
Estil esquena: el *crol *cap amunt.
Es caracteritza pel moviment intercalat dels braços, acompanyat de les puntades de les cames. En estar en aquesta posició, les espatlles realitzen una rotació particular durant tota la pràctica. Pels seus beneficis per a l’esquena i per com ajuda a la correcció postural, ho converteixen en un dels estils de natació estrella per a aquells que pateixen d’alguna molèstia a la zona.
I per resumir tota aquesta informació, anem a veure-la en aquesta senzilla taula comparativa:
També et pot interessar: Perquè la natació pot ser l’exercici més complet
por sfelcomplex | Ago 30, 2017 | NUTRICIÓ, SALUT
Sabies que durant l’activitat física es poden arribar a perdre fins a més de 3 litres per hora de líquid a través de la suor?, com afecta això al rendiment en un entrenament o en una competició? i a la salut?
Avui parlem de la importància de la hidratació en l’esport, un factor rellevant a tenir en compte, estretament relacionat amb una major dificultat de la pràctica esportiva, així com amb l’augment de la sensació de pesadesa i del cansament.
Hidratació en l’esport 360º : abans, durant i després.
Habitualment es beu només després de l’activitat física desenvolupada, que és quan es produeix la pèrdua més gran de líquid. No obstant això, segons el Consell Superior d’Esports, el més recomanable és començar a hidratar el cos entre 1 o 2 hores abans de començar l’activitat amb, almenys, mig litre d’aigua. Què s’aconsegueix? Un augment de la temperatura central corporal i disminuir la percepció d’esforç posterior.
Durant l’exercici l’idoni és beure entre 100-150 ml cada 15-20 minuts. Si ets dels que no els va bé beure mentre estàs practicant esport, prova de fer-ho a petits glops i estableix una pauta amb la qual et trobis bé.
I com no, just després de l’activitat física, és essencial reposar tot el líquid perdut, i és especialment important fer-ho durant l’hora posterior i bevent al voltant del mig litre de nou.
Important remarcar que l’ideal és consumir la beguda fresca al voltant dels 10-15°C ja que, si està més freda, l’organisme ha de fer un «sobreesforç» i regular primer la temperatura abans d’assimilar-la.
La set, una sensació que avisa «tard» de la deshidratació.
Els experts del Departament de Nutrició de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense adverteixen de la necessitat de perdre fins a 1’5 o 2 litres d’aigua perquè s’activi la sensació de set. Aquesta quantitat ja afecta a la temperatura corporal i al rendiment. És per això que en la majoria d’ocasions, durant els entrenaments o competicions, els esportistes poden «oblidar-se» de beure, no mantenint els nivells idonis d’hidratació. Per tot això, planificar les teves rutines d’hidratació en funció de les característiques de l’exercici físic i la seva durada serà convenient per evitar així la deshidratació de l’organisme, entrant també en joc el poder de la psicologia esportiva per controlar la set.
Begudes per a esportistes: aigua o begudes isotòniques?
És una de les grans qüestions amb tot el que es refereix a la hidratació, nutrició i esport. En línies generals, les segones són més necessàries quan es practica una activitat física d’alta intensitat, ja que en suar, no només es perd aigua, sinó també sals minerals (potassi, magnesi, soci, etc.) necessàries per al cos.
Per això, les begudes isotòniques ajuden a reposar aquests components i també aporten energia a través de la glucosa, retardant la fatiga, evitant possibles rampes i millorant el rendiment durant una activitat física perllongada. I tu, segueixes alguna rutina per hidratar el teu cos durant l’entrenament o competició?
També et pot interessar: És mal senyal si estem suant massa quan fem esport?
por sfelcomplex | Ago 8, 2017 | AIGUA
La natació no és un exercici natural per la mecànica humana. El nostre sistema de moviment està ideat per a caminar i realitzar moviments de flexió-extensió i lluitar contra la força de gravetat. A la natació, el cos humà es troba dins d’un entorn ingràvid i que ofereix una gran resistència a l’avanç. Per tant, es necessita un correcte aprenentatge de la tècnica dels diferents estils per a poder progressar a l’aigua de forma eficient.
L’avanç dins l’aigua posa tot el cos en moviment per aprofitar la resistència a l’aigua, implicant la totalitat de tots els grups musculars, per aquest motiu és considerat com un dels esports més complets.
El factor clau a la pràctica de la natació és que es domini la tècnica de l’estil que estem practicant. Una tècnica incorrecte repercutirà no només en una menor eficiència en l’avanç, sinó que ens pot aportar molèsties i sobrecàrregues. Sempre se li ha concedit a la natació els valors més alts com «esport saludable», no obstant, s’ha de deixar ben clar que aquesta afirmació és correcte sempre i quan la tècnica sigui correcte.
Mantenir un ritme respiratori és fonamental per a garantir la duració de l’exercici, mentre que en una sessió de carrera o bici el ritme respiratori el podem adaptar lliurement, a la natació depenem del cicle i freqüència de la braçada per a poder agafar aire, excepte en l’estil esquena on el cap es manté fora de l’aigua. Un ritme respiratori descoordinat amb els cicles de la braçada, suposarà una hiperventilació i un esgotament prematur, obligant-nos a parar contínuament per a restablir el ritme respiratori. Pots anar alternant els estils per a evitar parades a les teves sessions.
D’altra banda, fins fa ben poc, la natació era recomanada pel col·lectiu mèdic en el tractament de certes patologies i alteracions del sistema músculoesquelètic, com ha succeït tradicionalment amb l’escoliosi i l’osteoporosi. No obstant això, avui en dia, els estudis al respecte no contemplen la natació com el mitjà més indicat per a persones amb aquestes alteracions, inclús poden agreujar el problema.
Encara que depèn de cada situació i l’evolució en cada cas particular, si que existeixen criteris generals: en el cas de l’osteoporosi, per estimular a l’os i provocar la remodelació òssia, és necessari aplicar forces de pressió, tensió i torsió a l’os, no obstant això, aquestes forces desapareixen en un mitjà ingràvid com l’aigua. En el cas d’alteracions a la columna com l’escoliosi o lumbàlgies, una tècnica incorrecta on l’hemicos dominant traccioni amb més força a la braçada, acabarà per accentuar molt més els desequilibris musculars ja existents.
Per tant, pot ser un exercici complementari molt interessant però amb una orientació específica al tractament de l’alteració, ja que per si mateixa la natació no és l’exercici més terapèutic per al tractament d’aquestes alteracions musculoesquelètiques.
¡ Tingueu en compte a l’hora de plantejar el teu entrenament !
També et pot interessar: Beneficis de la natació per als discapacitats
